de Salvatore Serra
Su náhuatl (autoglotònimu: nawatlahtolli) o mexicano est una macrolimba utoazteca chi si faeddat mescamente in Mèssicu e in Tzentruamèrica. Pro su prus de s’istòria sua custu idioma s’est mantesu comente limba franca de sa regione. In dies de oe, su mexicano est sa limba autòctona de Mèssicu, cun su nùmeru prus mannu de faeddadores, unos tres millones.
Si pensat chi sa limba apat cumintzadu a s’ispainare cun sa difusione de sa cultura coyotlatelca in sos sèculos V e VI p. C. : at cumintzadu in s’Asse Neovulcànicu e s’est isparta a sa costa de su Patzìficu. Est istadu gasi chi at dadu orìgine a su pochuteco e a un’ateru ramu linguìsticu in sa regione geogràfica de Veracruz, chi prus a tardu at a dare orìgine a su nàhuat de El Salvador.
A bellu a bellu su náhuatl at cumintzdu a bìnchere sas àteras limbas tzentruamericanas finas a cando no est divènnidu sa limba franca de su prus de sa zona; in antis s’est ispainadu in s’àrea tzentrale de su Mèssicu gràtzias a sos toltecas e sos tepanecas; pustis, in su sèculu XV, s’est difùndidu in totu sos territòrios cunchistados e dominados dae s’Impèriu aztecu.
In sos sèculos chi ant pretzèdidu sa cunchista ispagnola e tlaxcalteca de s’Impèriu, sos aztecos ant incorporadu in sos domìnios issoro su prus de su tzentru de su Mèssicu. S’influèntzia imperiale at trasformadu sa variante de su náhuatl chi faeddaiant sos abitadores de México-Tenochtitlan, capitale de s’impèriu, in limba de prestìgiu in sa regióne de su Tzentruamérica. A pustis chi sos ispagnolos sunt lòmpidos a Mèssicu, b’at àpidu una sistematizatzione de sa grammàtica de su náhuatl, chi finas a tando non teniat una grafía latina.
Sos ispagnolos ant iscritu medas crònacas, grammàticas, òperas poèticas e documentos amministrativos in náhuatl in sos sèculos XVI e XVII. Custa prima pràtica iscrita, chi a su sòlitu tenet contu de sa variante de Tenochtitlan, l’ant denominada náhuatl clàssicu, e est una de sas limbas prus documentadas e istudiadas de Amèrica. Pro more de sa popularidade e prestìgiu de s’idioma e, in parte, de s’ espansione territoriale a càusa de sos cunchistadores, su re Felipe II de Ispagna aiat postu su náhuatl comente idioma ufitziale de su “Virreinato de la Nueva España” in su 1570.
Sas cosas sunt cambiadas in su 1686, cando su re Carlos II at emìtidu unu decretu reale in ue proibiat s’impreu de cale si siat idioma diferente dae s’ispagnolu in totu s’Impèriu. Cun un’àteru decretu de su 1770, Carlos III at dispostu sa creatzione de iscolas petzi in ispagnolu pro sa nobiltade indígena e at chircadu de nche mòere su náhuatl clàssicu dae su status de limba literària. Belle gasi, finas a s’indipendèntzia de su Mèssicu in su 1821, sos tribunales ispagnolos galu ammitiant testimonias in náhuatl, cun tradutores giuditziales in ispagnolu.
Faghende unu brincu de prus de unu sèculu e mesu, podimus bìdere chi sa dècada de sos annos 1990 at bidu s’essida a campu de cambiamentos diametrales in sas polìticas de su guvernu messicanu pro su chi pertocat sos deretos linguìsticos. S’evolutzione de sos acordos in s’àmbitu de su deretu internatzionale, cumbinada cun pressiones internas, nch’at giutu a reformas legislativas e a sa creatzione de organismos guvernativos detzentralizados; duncas in su 2001 est nàschida sa “Cummissione Natzionale pro s’Isvilupu de sos Pòpulos Indìgenos” e in su 2003 s’”Istitutu Natzionale de sas Limbas Indìgenas”.
In prus, sa “Lege Generale de sos Deretos Linguìsticos de sos Pòpulos Indìgenos” reconoschet totu sas limbas indìgenas de su paisu, incluidu su náhuatl, comente “idiomas natzionales”, e dat a sos indìgenos su deretu de las impitare in totu sas isferas de sa vida pùblica e privada. In s’artìculu 11, pro nàrrere, garantit s’intrada a s’educatzione obligatòria, bilìngue e interculturale. Custa lege at dadu orìgine, in su 2007, a su “Catálogu de sas Limbas Indígenas Natzionales”. In su 2008 su chi fiat sìndigu de Tzitade de Mèssicu, Marcelo Ebrard, at dadu s’amparu a s’imparòngiu e a s’insinnamentu de su náhuatl pro totu sos chi traballant in a’amministratzione pùblica locale.
Leave a comment