A pustis de consultatziones fatas a sa lestra e de su tzentru dereta chi est intradu aunidu dae Mattarella, a Giorgia Meloni l’ant intregadu sa responsabilidade de ghiare su guvernu nou, est sa primu fèmina a lu fàghere. Sa noa, chi non pariat gasi ispantosa su 26 de cabudanni, est mescamente chi Meloni e Berlusconi sunt renèssidos a agatare un’acordu pro sos ministros e pro abarrare in paris. In custas dies, difatis, fiant brighende cun paràulas furadas e rispostas acutzadas, pariat chi totu cantu fiat falende a terra, ma a sa fine l’ant acontzada cun carchi nùmene in prus o in mancu.
Giai dae como s’ischint sos nùmenes de sos ministros. A s’ispissu est gente connota e chi at trafigadu in sa polìtica dae maicantu, pro esempru Santanché, Salvini, Bernini e àteros, onni tantu carchi tècnicu, comente sa sarda Calderone o su Ministru de sa Sanidade Schillaci. Sunt belle totus espressada de sa dereta pro pensos, istòrias e atziones e non b’at ispantu perunu de custu sèberu, sos italianos ant detzisu gasi. Si connoschet bene sa lìnia de Fratelli d’Italia: contra a sos deretos de sa comunidade LGBTQI+, de s’istrumadura voluntària e de s’immigratzione e como est sa de s’Istadu.
A un’àter’ala s’artu “profilo”, bandera de sas cuntierras de custas dies, non paret gasi sighidu in s’ischerta de sos Ministros e tando torra a conca sa cobertina de s’Economist chi pro leare in giru sa premier inglesa Truss, l’at aparinada a sa manera italiana de ammanigiare sa polìtica. Sos italianos si nde sunt chesciados, ma a bìdere custu guvernu identitàriu, retòricu, fintzas in sos nùmenes, e frutu de sas trassas de palatzu, cuss’immàgine non paret gasi a tesu dae sa realidade tricolore.
(redatzione)
Leave a comment