Su giassu archeològicu de Sant’Andria Priu

– de Sarvadore Serra –

 

Sa necròpoli ipogèica de Sant’Andria Priu est unu giassu archeològicu  postu in s’ala de giosso  de su paris  de  Santa Lughia, in su cumonale de  Bonorva (provìntzia de Tàtari). Su cumplessu, unu de sos prus de importu in Sardigna, est formadu dae unas 20 tumbas ipogèicas  de su tipu domus de janas, una de sas cales tenet 18 càmeras  e est una de sas prus mannas  de su  Mediterràneu.

Sa necròpoli òcupat su fronte de unu montigru de  trachite artu unos 10 metros e longu 180; sas intradas a sas domus sunt totus a unos cantos metros dae terra  e pro calicuna benit male a bi lòmpere  pro curpa de su distacu  de una parte manna  de su fronte de roca. In intro issoro  b’est sa reprodutzione fidele  de particulares architetònicos  tìpicos de sas domos de tando (bigas, bigarones, tzembranas, antariles, colunnas e tzoculaduras perimetrales) chi punnant a torrare a creare  un’ambiente chi s’assimìgiat  a su logu in ue su mortu  aiat coladu sa vida sua.

Cronologicamente su cumplessu torrat cun sa cultura de Otieri de su Neolìticu Finale (3500-2900 a.C.) cun s’impreu e sas modìficas partziales  fintzas istruturales  de unos cantos ipogeos  chi ant duradu finas a  s’edade de mesu.

In mesu de sas domus chi formant sa necròpoli, bi nd’at tres, sa Tumba de su cumandante,  sa Tumba a pinnetu  e sa  Tumba a càmera, chi tenent un’importu particulare pro s’ispetacularidade issoro e ca si sunt mantesas bene meda.

Cun 18 càmeras e un’istèrrida  de unos  250 mq,  sa Tumba de su  cumandante  est una de sas domus prus ispetaculares chi si connoscant. Si isvilupat in longària  e est formada dae un’intrada minore, unu  vestìbulu e duos aposentos mannos dae ue moent  àteros aposentos  prus minores  chi nche giughent a àteros ambientes, cun lòculos  e pariseddos  pro nche pònnere sos mortos.

In s’ epoca romana e, pustis,  bizantina sa Tumba de su cumandante  l’ant trasformada  in una crèsia de roca e prus de una bia l’ant intunicada in puntos diferentes. L’at torrada a cunsacrare, in su  1313, su pìscamu de Sorres Guantinu de Farfara e l’at intitulada  a Sant’Andria. Cun sa trasformatzione in crèsia de roca  sos ambientes printzipales  los ant impitados  comente  àrdica pro sos catecùmenos, àula pro sos fideles batijados e bema (o presbitèriu) riservada a sos preìderos. Custu logu est cunsideradu  una de sas primas crèsias  de su tempus de sos pessighimentos: est  una mustra, in mesu de tantas,  de unu templu  cristianu fraigadu in unu tretu  paganu.

S’anticàmera de sa tumba est un’ambiente emisfèricu  de unos  20 mq, caraterizadu  dae una bòveda  traballada  cun bigarones pesados  chi sìmulant in manera fidele sas bigas de linna  de sa cobertura  de sos pinnetos. In su pamentu b’at medas  cupeddas preistòricas votivas (cheas emisfèricas  minores cun funtzione rituale), chi unas deghe  sunt cungiadas  in intro de unu chircu  de unu metru  de diàmetru, postu, pagu prus o mancu,  in su tzetru de sa càmera. In s’ala de manca  b’at duas fossas terranas  (tumbas  chi sa losa l’ant posta a livellu de terra  o pagu prus in artu) de  m 0,60 pro 1,90 cadauna.

Colende in un’abertura de m 1,45 pro 2 de artària, frunida cun antariles  e tzembrana, si colat a s’àtera càmera chi, cun sos  30 m2 suos , resurtat s’ambiente prus mannu  de sa domu. Inoghe sa bòveda, non traballada, colat dae un’artària  mìnima de 2,75 a una màssima de 3 e est mantesa  dae duas colunnas  cònicas de unos 60 tzm de diàmetru mèdiu.

Restàuros de importu fatos in su  1969 ant bogadu a campu iscritziones  medievales e afriscos paleocristianos  in duos pigios – riferìbiles, duncas,  a duas èpocas diferentes – cun una bisura de fèmina, ghirlandas  e pugiones.  Sa bòveda, imbetzes, mantenet chirriolos  de s’istèrrida originària  de mistra preistòrica, pintada  cun ocra ruja. In fundu a s’aposentu,  un’abertura de  m 1,30 pro  2,50 de artària  nche faghet intrare a s’àteru aposentu, su chi in s’edade de mesu  faghiat a presbitèriu.  Comente in s’àteru ambiente,  fintzas in custu b’at  duas colunnas cònicas  chi mantenent  sa bòveda lisa; sas dimensiones sunt  m 7,70 pro  3,30.

Unu pagu a pustis de s’intrada, pròpiu in su tretu in ue in s’edade de mesu bi fiat s’artare, b’at unu puntu lughe, fatu a manera chi su preìderu, durante sa missa, esseret imboligadu dae una casta de  “lughe divina”. Sa giminera, unu retàngulu de  2,50 pro 3 m, nche colat un’ispessore de roca de unos  5 metros finas a s’abèrrere in su paris; in subra,   tres colunnas in muradura postas a inghìriu de s’istufedda faghent pensare chi, in cussa època, b’esseret  un’istrutura de linna  comente reparu dae s’abba e dae su nie.

Medas de sos afriscos chi b’at in custu ambiente sunt bene mantesos a beru: si distinghet in manera perfeta una sèrie de afriscos  de iscola cun iscenas de su Testamentu Nou chi andant dae s’Annuntziatzione a sa Visitatzione de Maria a Elisabeta, a sa Nàschida de Gesus, a s’Adoratzione de sos Tres Res, e, pustis, sa Presentada de Gesus in su Templu, su Massacru de sos innotzentes, Santu Giuanne Batista etz. In una pinna de muru su Cristos in tronu, inghiriadu dae sos bator evangelistas, àrtziat sa manu beneighende.

Sa bòveda est bene frunida cun motivos geomètricos comente losangas, fritzas cunvergentes, bisuras de pugiones, disinnos in forma de grughe.

Sa Tumba a càmera est un’ ipogeu formadu dae una sèrie de ambientes mannos e minores chi podent èssere artos fintzas unu metru e otanta. S’ambiente printzipale  de sa tumba est una càmera retangulare  de 4,70 m pro 3,05,  cun  una bòveda  traballada a fine.

Subra de sa costa in ue bi sunt sas domus de janas de Sant’Andrea Priu b’at una formatzione pedrosa singulare, de unos  m 4,40 x 2,50 x 1,90 de artària, chi li narant Su campanile. Ma li narant fintzas su Trau sacru pro more de sa forma chi faghet pensare a sa carena de unu bùvulu mannu.  Calicunu at pensadu a un’iscultura monumentale, chi como est isconcada, fata in onore de sa divinidade  maschile de sos pòpulos prenuràgicos. Ma paret chi si tratet petzi de  unu monolitu de trachite traballadu in parte  dae sos agentes atmosfèricos  e pertuntu in intro dae una tzella ipogèica chi sas pinnas nche sunt isfundadas.

Ligàmene: https://it.wikipedia.org/wiki/Necropoli_di_Sant%27Andrea_Priu

Leave a comment