Su 28 de martzu del 2007 su vènetu est istadu reconnotu limba ufitziale dae su Cussìgiu Regionale Vènetu cun sa lege de “tutela e valorizatzione de sa limba e de sa cultura vèneta” aprovada dae belle totu sos partidos de guvernu e de opositzione.
Trevisanu (Trevisu, e Marca Trevigiana a probe de su venetzianu),
Conellanesu (entre Conełian/Conegliano, Valdobiàden/Valdobbiadene e Montebełuna/Montebelluna)
Feltribellunesu (vènetu setentrionale)
Trentinu (vènetu otzidentale in transitzione cun su lombardu, faeddadu in su Trentinu)
Vènetos de mare (agrupados comente vènetu orientale, contende s’istrianu, su triestinu o su bisiacu)
Custas variedades tenent belle sas matessi istruturas morfosintàticas. Pro nàrrere, b’est su pronùmeneclìticu obligatòriu in dae in antis de sos verbos in sa segunda pessone singulare o in sa tertza sing/plur: «Giorgio el vien» (Giorgi benit), «I veci i parla» (sos betzos faeddant), «ti te parli/parla» o «ti ti/tu parla» (tue faeddas)
Custos pronùmenes non sunt petzi pronùmenes addopiados, ma tenent “caràtere distintivu” ca sunt issos, e non sas terminatziones verbales, chi detèrminant su sentidu de sa frase: «el sente ←> i sente» (=intendet/intendent) o «te parlavi ←> parlavi» (=faeddaias/faeddaiais) e «el canta ←> i canta» (=cantat/cantant). Pro custu, in carchi casu e in carchi variedade, sas vocales finales de su verbu podent iscumpàrrere «el sent, i sent» o si podent iscambiare «te parlavi = te parlava»
Imbetzes, in piemontesu, milanesu e italianu, su sentidu de sa frase si basat semper in sas terminatziones verbales. Pro nàrrere, piem. «a canto ←> a canta», mil. «el canta ←> canten», it. «canta ←> cantano» (=sar. cantat/cantant)…
Fintzas su lèssicu tenet paràulas medas cumpartzidas dae totu sas variedades vènetas, mancari, est craru, b’apat unas cantas paràulas o formas diferentes: «fogołar/larìn», «ceo/cenin/picenin», «el xe / l’è», «ła xe / l’è», «el ga / l’à», «ła ga / l’à», «i gavéa / i avéa/i véa», «magnémo/magnòn/magnén»…
Su prus de su lèssicu, in càmbiu, tenet petzi diferèntzias de pronùntzia: pro nàrrere, «gato/gat», «saco/sac», «fero/fer», «magnar/magnare», «vardar/vardare», «nasion/nazion/nathion», «verxo/verzo/verdho» … e fintzas «la scala /’a scàea», «sorela/sorèa» (a s’ispissu unificadas cun sa L-truncada (Ł, ł) “ła scała” e “soreła”).
Su vènetu setentrionale tenet sos interrogativos in finale de frase (Fàtu che? Sítu chi?) cando chi in sas àteras variedades sos interrogativos finales si podent impitare petzi pro dare ènfasi.
In vènetu b’at fintzas un’interrogativu bòidu cun valore de esclamatzione: «Vùto ndar?!» (A ue cheres andare!), «Vùtu far?!» (Ite cheres fàghere!)
Su vènetu tenet formas verbales interrogativas ispetzìficas pro sas pregontas diretas de 2a singulare «Dì(xi)tu par davero?, Sìtu/Sìto ‘ndà?, Gatu/Ghèto visto?, Pàrli(s)tu/Pàrlito?» de 3a sing/plur. «Pàrleło? (3sing.m.) Pàrleła? (3sing.f.) Pàrlełi? (3plur.m.) Pàrlełe? (3plur.f.)» i de 2a plural «Parlèo/Parlèu?, Gavìo/Gavéu?»
Petzi in venetzianu e in sas tzitades prus mannas custas formas mancant (comente in italianu) e si narat «Te disi par davero? ‘Te si ‘ndà? Ti ga visto?»; in venetzianu antigu, però, si impitaiant sas formas interrogativas (fastu? gastu? vostu?) chi galu supravivent in sa tzitade de Chioggia.
Tocat a ammentare puru chi b’at paràulas cumpartzidas petzi dae su vènetu e dae su catalanu: «mé pare» (mon pare), «mé mare» (ma mare), «masa» (massa), «un goto de vin» (un got de vi) – e bi nd’at una cumpartzida dae vènetu, catalanu e sardu: «net/neto» (sardu= netu, italià=pulito, castellà=limpio, català=net) – . Unos cantos istudiosos narant chi s’orìgine genètica de su vènetu est prus a probe a su catalanu chi no a s’italianu, ca ambas duas limbas protzedint dae su galluibèricu.
In Grado e in su Vènetu tzentrale si impitant sas formas metafonèticas, est a nàrrere cun oscuramentu de vocale cando sa paràula agabbat in -i: «vérde→virdi», «dotór(e)→duturi»: custas formas, chi medas cunsìderant mortas o prus pagu importantes ca sunt tropu diferentes dae s’italianu (verdi/dottori), s’agatant fintzas in àteras variedades e sunt istadas utilizadas meda dae Ruzante e Biagio Marin.
In vènetu b’est galu su gènere nèutru de unos cantos pronùmenes («questo») cun una forma diferente dae sa de su maschile («’sto qua»). Gasi etotu «parlo de queło» est diferente dae «parlo de queło là». Fintzas sas formas nèutras com «par queła» sunt diferentes dae su feminile «par queła là»
Belle totu sas variedades de su vènetu sunt istadas utilizadas dae iscritores e poetas (in mesu de sos cales Ruzante, Goldoni, Zanzotto, Barbarani, Marin) o pro impreos ufitziales (su venetzianu de sa Serenìssima); però calicuna s’est ispainada in logu istràngiu, comente su nord-trevisanu (chi nche l’ant giutu dae Segusino a Chipilo, Mèxic, e galu lu faeddant in cue), o comente su misturitzu de “vicentino” e bellunesu chi si faeddat in Brasile, mancari tèngiat influèntzias de su portughesu e de àteros faeddos de su nord de Itàlia.
Su vènetu, comente limbas medas non reconnotas, galu non tenet una grafia ufitziale. Custas sunt unas cantas propostas:
“Manuale di Grafia Unitaria”, fatu dae sa Regione Vèneta cun sèberos gràficos diferentes
Sistema “Jegeye”, basadu in su critèriu de «una lìterera pro cada sonu»
“Parlade Venete Unificae” badada in su critèriu de «una forma iscrita pro cada grupu de pronùntzias alternativas».
Dialetto Veneto de Segusino e Chipilo, petzi pro su dialetu vènetu feltribellunesu de sa regione de Segusino e de sa tzitade de Chipilo, basadu petzi subra de s’italianu.
Bellu artìculu! Sa lìngua veneta dda cumprendu beni po ita seu stètiu meda bortas in Venetu e connòsciu meda genti. Ma no cumprendu.. po ita impreais ligòngius a sa Wikipedia Catalana?
Bellu artìculu! Sa lìngua veneta dda cumprendu beni po ita seu stètiu meda bortas in Venetu e connòsciu meda genti. Ma no cumprendu.. po ita impreais ligòngius a sa Wikipedia Catalana?
Su vènetu est un’idioma romànicu chi si faeddat, cun variedades dialetales diferentes, in Vènetu, Trentinu e Venètzia Giúlia (Itàlia), in sas costas de Croàtzia (costa Dàlmata), in Mèssicu (in sa tzitade de Chipilo), in su munitzìpiu de Fertília,in Sardigna (a pustis de sa Segunda Gherra Mundiale si bi sunt istabilidos 400 esiliados istrianos de Pula posca de s’assinnatzione de s’Ístria a sa Iugoslàvia ) e in Brasile (in sos Istados de Rio Grande do Sul e de Santa Catarina). Nche l’ant giutu a custos ùrtimos paisos sos emigrados de su Vènetu. Però in Rio Grande do Sul su vènetu l’ant imparadu e l’impitant fintzas àteras pessones: pro nàrrere, su primu ditzionàriu de talian (o vêneto brasileiro) l’at publicadu unu polacu.
Su vènetu tenet formas verbales interrogativas ispetzìficas pro sas pregontas diretas de 2a singulare «Dì(xi)tu par davero?, Sìtu/Sìto ‘ndà?, Gatu/Ghèto visto?, Pàrli(s)tu/Pàrlito?» de 3a sing/plur. «Pàrleło? (3sing.m.) Pàrleła? (3sing.f.) Pàrlełi? (3plur.m.) Pàrlełe? (3plur.f.)» i de 2a plural «Parlèo/Parlèu?, Gavìo/Gavéu?»
Bellu artìculu! Sa lìngua veneta dda cumprendu beni po ita seu stètiu meda bortas in Venetu e connòsciu meda genti. Ma no cumprendu.. po ita impreais ligòngius a sa Wikipedia Catalana?
Bellu artìculu! Sa lìngua veneta dda cumprendu beni po ita seu stètiu meda bortas in Venetu e connòsciu meda genti. Ma no cumprendu.. po ita impreais ligòngius a sa Wikipedia Catalana?