Su cumplessu nuràgicu de Gremanu

                                       de Salvatore Serra

Su cumplessu nuràgicu de  Gremanu nche torrat a s‘edade de su brunzu e s’agatat in su cumonale de Fonne, in unu pendentile  in ue b’at unu padente carcu de ròvaru. Su giassu est interessante mescamente pro s’amprària, sa variedade  de sas solutziones  architetònicas, sas tècnicas de fràigu avantzadas, e ca b’at un’esempru ùnicu de acuedutu nuràgicu.

In sa parte prus arta  de sa faladòrgia, in intro de  unu paramentu muràriu, unu cumplessu de benas e putzos alimentat un’impiantu de canalizatzione che nche giughet s’abba a badde, in ue b’est s’àrea sacra e unos chentu pinnetos.

Una tancadura manna inserrat s’àrea sacra. Colende·nche s’intrada si lompet a una prima zona a forma mesu  ellitìca dotada de seidòrgios, chi forsis fiat destinada a agasagiare sos pellegrinos. Unu muru ischìrriat custa zona dae un’àrea retangulare ampra, chi in intro suo  b’at tres fràigos: unu templu a mègaron, unu templu retangulare absidadu e unu fràigu tundu mannu.

In su fràigu tundu b’at  un’intrada architravada che nche giughet a una càmera pamentada cun losas de ischistu e de granitu. S’internu de su fràigu est partzidu in duos ambientes dae unu tramesu in basaltu. Unu tempus forsis sa parte arta de su tramesu   l’aiant fata cun contzos in trachite decorados, chi calicunu, a sas beras, l’ant imbènnidu.  S’ambiente probianu a s’intrada presentat unu nitzu e  bancones – seidòrgios. A s’àtera ala bi deviat èssere un’ofitzina pro traballare sos metallos, comente resurtat dae su fatu chi ant agatadu repertos ligados a sas  atividades de fusione.