B’at una data. Sa “Mesa del Congreso” at fissadu pro martis 19 e giòbia 21 de cabudanni sas dies de sas sessiones plenàrias in ue ant a votare sa reforma de su Regulamentu pro pòdere faeddare in catalanu, euskera e galegu in sa Càmera Bassa.
Belle gasi, unas cantas fontes de sa parte progressista de sa Mesa ant cunfirmadu chi giai in sa sessione plenària de martis — chi at a sighire giòbia, cando ant a votare sos emendamentos— s’ant a pòdere impitare sas limbas coufitziales e chi, pro tando, sa Càmera at a tènnere sos mecanismos personales e tècnicos netzessàrios pro sa tradutzione simultànea, s’ùnica fòrmula cuntemplada dae s’istitutzione.
Sa Mesa, duncas , at atzetadu sa proposta de PSOE, Sumar, EH Bildu, ERC, BNG e PNV e est andada a in antis in su caminu de s’impreu de sas limbas coufitziales.
Sa dereta de su Partido Popular, est craru, at votadu contra e no at esclùdidu de fàghere recussu.
Sa Presidèntzia de su Cungressu at craridu chi sos dispositivos tècnicos (mescamente auriculares) ant a èssere sos matessi chi ant impreadu cando su presidente de Ucràina, Volodímir Zelenski, at visitadu sa Càmera bassa in su mese de abrile de su 2022, annanghende·nde àteros ca sos bi sunt non sunt bastantes. Pro su mamentu ant a traballare sos matessi intèrpretes chi giai traballant in su Senado.
Fontes sotzialistas ant ispetzificadu chi sa Càmera est sighende “duos caminos totalmente distintos”. A un’ala, su chi at ativadu sa Mesa pro fàghere a manera chi si podant faeddare totu sas limbas coufitziales giai in sa sessione de martis. A s’àtera, cando su Cungressu at a ratificare in sessione istraordinària sa modìfica de su Regulamentu, ant a ativare sas protzeduras netzessàrias pro istabilire unu sistema fissu de tradutzione “tzertificada”
(sa redatzione)
Leave a comment