In su 1804 Napoleone Bonaparte, imperadore de sos frantzesos, aiat bogadu s’editu subra sas sepulturas, mutidu editu de Sant-Cloud, dae sa tzitade in ue l’aiat pregonadu.
Custa lege, chi baliat pro sa Frantza ma finas pro sos territòrios italianos, suta controllu napoleònicu, istabiliat ca sos mortos cheriant interrados foras dae sas tzitades, in logos abertos. In prus naraiant ca totu sas tumbas depiant èssere uguales.
Sa prima parte de s’editu est sa chi a sa fine at tentu fortuna, ca fiat cajonada dae motivos igiènicos.
Cunforma a sos tempos noos duncas in su 1816 su Vitzerè de Sardigna aiat pedidu a totu sos munitzìpios de interrare sos mortos in campusantos foras de sas biddas. Una de sas tantas pestilèntzias chi marturiaiant s’ìsula aiat difatis postu torra de atualidade sa chistione de sas sepulturas.
Su problema fiat mannu massimamente in sos tzitades, in ue sas crèsias non nche renessiant prus a cuntènnere sas tumbas, chi, a prus de àteru, rapresentaiant unu problema de igiene pùblica.
S’idea non fiat populare meda ca sa crèsia timiat de èssere espropriada de custa funtziona e ca b’aiat sa timòria, massimamente de sos pòveros, de pòdere èssere interrados in terra iscunsacrada.
In Tàtari, in ue b’aiat un’àrea destinada a campusantu a fache de Santu Nigola, sa situatzione fiat lòmpida a una solutzione in su 1836, cando su vitzerè aiat istituidu in bia ufitziale sa nàschida de su campusantu tzitadinu nou. S’inauguratzione fiat arribada un’annu a coa.
Comente logu pro sos interros aiant seberadu unu terrinu a costàgiu de sa crèsia de Santu Pàule in ue sos paras Mertzedàrios teniant un’ortu. Sos religiosos l’aiant afitadu a s’amministratzione comunale.
Su logu fiat adatu ca giai durante sa pestilèntzia de sa metade de su de deghessete sèculos in cuddu matessi terrinu aiant interradu paritzos de sos mortos.
Su progetu de s’àrea tzimiteriale fiat de s’architeto Angelo Maria Piretto.
(luca foddai)
Leave a comment