de Sarvadore Serra
Su bitcoin (sìmbulu: ₿; abreviadura: BTC) est una criptomoneda detzentralizada creada dae un’autore anònimu chi tenet a paranùmene Satoshi Nakamoto. Est partzidu in 100 milliones de unidades prus minores chi si narant satoshis. Est sa moneda alternativa chi si impitat de prus, cun unu mercadu totale de 100 milliones de USD. Non b’at un’entidade tzentrale chi los creat: sa retza egualitària de bitcoin règulat sa creatzione e s’intercàmbiu de sos bitcoin cunforma a su programàriu de sa retza etotu. B’at nodos chi si dèdicant a creare e controllare sos bitcoin cun operatziones matemàticas chi rechedent una capatzidade manna de potèntzia de càrculu. Est istabilidu chi non b’at a àere prus de 21 milliones de bitcoins, nùmeru chi si càrculat chi si b’at a lòmpere in su 2140.
Dae sos annos 70, s’impreu de firmas digitales basadas in sa criptografia de crae pùblica at determinadu unu controllu forte de sa propiedade. Subra de sa base de sa criptografia de crae pùblica, in su 1998 Wei Dai at descritu su b-Money comente una solutzione detzentralizada a su problema de sos pagamentos electrònicos. Pustis, Nick Szabo e Hal Finney ant elaboradu e cumpletadu su traballu de Wei Dai.
In su 2008, Satoshi Nakamoto at publicadu un’artìculu in sa lista de criptografia de metzdowd.com in ue descrivet su protocollu.
Su 3 de ghennàrgiu de su 2009 sa retza Bitcoin est intrada in funtzione cun sa publicatzione de su primu cliente, de còdighe obertu, e sa creatzione de sos primos bitcoin. Fintzas s‘imbentu de Bitcoin, totu sos pagamentos in su cumèrtziu eletrònicu depiant colare dae entidades tzentralizadas de cunfiàntzia, a su sòlitu bancas e àteras impresas finantziàrias, chi guvernaiant s’andamentu de totu sas transatziones.
In su 2017 s’iscuadra isvilupadora de sos bitcoin Bitcoin Gold at denuntziadu chi unu cracker aiat intradu a su depòsitu Github e aiat postu unu còdighe malinnu.
Clientes
Mancari chi b’apat monedase billetes fatos dae sìngulos e impresas, normalmente pro pòdere cumertziare cun sos bitcoin si impitant clientes, chi podent èssere aplicatziones nativas o aplicatziones informàticas.
Aplicatziones nativas
Sas aplicatziones nativas si installant in manera direta in sos elaboradores o in sos telefoneddos.
Bitcoin-Qt/Bitcoind est s’ùnicu programa chi cumprit in manera cumpleta su protocollu, defensende sa retza, e est cunsideradu su riferimentu de su restu de sos clientes esistentes. Pro pònnere Bitcoin-Qt/Bitcoind tocat a iscarrigare totu sa cadena de blocos pro l’immagasinare localmente; pro fàghere custu bi cherent oras. S’impreu suo est racumandadu petzi pro sos utilizadores avantzados chi cherent cuntribùere a s’istabilidade de sa retza.
Aplicatziones informàticas
A sas aplicatziones informàticas petzi lis bisòngiat unu navigadore, e duncas sunt atzessìbiles dae totu sas prataformas, fissas (Windows, Linux, Mac OS X) e mòbiles (Android, iPhone, BlackBerry, tablets, etc.).
Unas cantas aplicatziones informàticas dant seguresa agiunta in s’atzessu a sos bitcoin impitende s’autenticatzione de duos fatores cun messàgios SMS, posta eletrònica, dispositivos ispetzìficos e Google Authenticator.
Diferèntzias cun sas monedas traditzionales
In su tempus presente belle totu sas divisas traditzionales comente s’èuro o su dòllaru sunt dinare fidutziàriu. Est a nàrrere chi su valore reale issoro est meda prus mannu de su costu de produtzione issoro, e las emitent sas bancas tzentrales cun sa creatzione de dèpidu chi si multìplicat pro mèdiu de sas bancas cumertziales e de su sistema de riserva fratzionària.
In contrapositzione cun su dinare fidutziàriu, Bitcoin impreat unu sistema de proa de traballu chi sìmulat s’estratzione minerària de sas matèrias primas. Sos minadores dèdicant sas resursas issoro de tempus, energia, protzessamentu e ammortizamentu de màchina pro parare fronte a unu disafiu criptogràficu cumplessu. Sa retza prèmiat cun unu nùmeru predeterminadu de bitcoin su minadore chi dat sa solutzione a custu problema matemàticu; tando aumentat o mìnimat sa dificultade de custa tarea a manera chi, in mèdia, sos minadores otènent una solutzione vàlida cada 10 minutos; gasi si mantenet s’oferta de bitcoin previdìbile in su tempus.
Duncas, su protocollu Bitcoin sìmulat su cumportamentu de sa generatzione de matèrias primas, fintzas a cando su preju de sos bitcoin est eguale a su costu marginale de produtzione, ca sos minadores si gherrant a pare pro èssere sos prus bravos. Pro custas resones, e pro su fatu chi Bitcoin no est sugetu a iscossas de oferta in su sentidu traditzionale de su tèrmine, e chi s’iscarsidade sua no est “naturale” ma est generada cun un’algoritmu matemàticu, s’economista George Selgin cualìficat Bitcoin comente una “casi matèria prima (quasi-commodity money).
Dae un’àteru puntu de vista, su bitcoin tenet totu sos caràteres netzessàrios pro lu cunsiderare dinare. Est divisìbile meda (fintzas a 8 deghimales), densu in valore (in un’indiritzu bi podet àere milliones de èuros), reconnoschìbile deretu cun unu programàriu adeguadu e fungìbile (cada unidade est valorada in sa matessi manera). Gasi etotu, su possessu de sa crae privada cheret nàrrere controllu. Sas craes privadas si podent remunire in una cartera eletrònica e si podent generare movende dae una frase prus o mancu longa, chi si podet memorizare. Custu ùrtimu caràtere, in pare cun su fatu chi s’indiritzu Bitcoin est unu paranùmene e non rifletit s’identidade reale de su mere suo, faghet a manera chi sos bitcoin siant malos a los cunfiscare.
Sos trasferimentos si faghent in manera direta, est a nàrrere, sena s’impreu de unu tertzu nodu intre sos nodos. Custa casta de transatzione faghet impossìbile sa torrada de sos fundos. Su cliente Bitcoin trasmitit sa transatzione a sos nodos suos chi l’ispàinant in sa retza. Sas transatziones invàlidas o corrùmpidas sunt refudadas dae sos clientes onestos. Sas transatziones sunt belle semper in donu, però si podet pagare una tarifa a àteros nodos pro chi nde priorizent su protzessamentu.
Su nùmeru totale de bitcoin at a lòmpere a 21 milliones cun su tempus. S’oferta de dinare creschet cun una progressione geomètrica cada 4 annos. A manu a manu chi sa cantidade de bitcoin s’acùrtziat a su lìmite, forsis su valore de sos bitcoin at a intrare in deflatzione (aumentu de su valore reale pro su fatu chi non s’ant a produire monedas). Sos bitcoin sunt divisìbiles fintzas a 8 deghimales (dende 2/1 x 1015 unidades totales), e custu nche bogat sos lìmites pràticos de sos acontzos de preju in un’ambiente deflatzionista. Imbetzes de impitare s’intzentivu de sos bitcoin generados dae pagu pro chi sos nodos agiungant transatziones a sos blocos, in custu perìodu su de otènnere sas mègius tarifas de transatzione at a dipèndere dae s’abilidade nostra.
Ligàmenes: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bitcoin
https://it.wikipedia.org/wiki/Bitcoin
Leave a comment