Su bisu de Ataturk: una Turchia prus europea e prus pagu islàmica

Su bisu de Ataturk: una Turchia prus europea e prus pagu islàmica

-de Nicola Merche-

turchia1arton38229-082bd

Is efetos post corpu in Turchia pesant una buriana de epuratziones: professores, magistrados, militares, politziotos, giornalistas. Su presidente Erdoğan est unu binchidore tzopu aparesset craru de su nùmeru mannu de personas persighidas in custas dies cosa chi mustrat sa mannària de su dissensu.

Mancari chi totu is partidos si nche sunt postos contras a su corpu de istadu sa sotziedade turca paret polarizada. Pro cumprendere su motivu tocat a castiare s’istadu turcu in sa fundamenta chi incarnat sa dutrina de Mustafa Kemal Atatürk a pitzus de su secularismu làicu. In is annos trinta de su sèculu passadu su partidu de Atatürk fiat de casta autoritàriu-natzionalista e sa riforma seculare de Turchia fiat ghiada de una avangàrdia urbana de intelletuales e militares pagu acapiada a sa sotziedade traditzionale prus ca totu rurale e istruida pagu.

Is kemalistas fiant cumbintos de sa superioridade de sa cultura europea e boliant pònnere torra in cuntatu deretu sa Turchia cun s’Europa, pro faghere custu fiant cumbintos de dèpere istesiare is turcos de una cultura mussulmana traditzionale chi podiat firmare su modernamentu de sa sotziedade.

Is riformas de prus evidèntzia si fiant cuncretadas in:

  1. s’introdutzione de s’alfabetu latinu. Custa riforma in particulare aiat segadu de totu, fintzas de manera gràfica, su cuntatu cun sa cultura traditzionale acostumada a s’alfabetu àrabu;

  2. s’ispainamentu de sa moda de bestire a sa europea, proibende is bestimentas traditzionales e su mucadore in conca pro is fèminas;

  3. sa modìfica de totu is sambenados àrabos chi si depiant mudare in sambenados de trassa turca.

S’istrintu de Bòsforu partzit ancora sa Turchia europea prus làica de sa Turchia ultra-bosforina prus acapiada a sa traditzione musulmana.

imperottomano2000px-Treaty_sevres_otoman_it_svg

Sa riforma kemalista dda ant imposta pro fortza e sa secolarizatzione non est andada a in antis a manera graduale a comente est capitadu in Europa chi est cumentzada a bellu a bellu cun s’illuminismu e sa difusione de is valore democràticos. Custu protzessu at cumportadu chi sa parte prus cunservadora de su pòpulu apat bidu a is kemalistas che a opressores.

Su megioru econòmicu in totu s’istadu at interessadu fintzas sa parte prus traditzionale de turcos, est nàschida una burghesia noa chi nd’est essida fintzas de is ambientes prus cunservadores e at formadu sa base de votos de su AKP su partidu de Erdoğan chi provat a reformare s’istadu in forma presidentzialista.

Custa tendèntzia at acatadu contras una parte manna de sa burocratzia e de s’esèrtzitu chi ant pesadu su corpu de istadu de su 15 de trìulas chi ponet in evidèntzia sa sighida de is tìrrias intra de secolaristas e traditzionalistas in Turchia.

Sa faddida de su corpu est probàbile chi at a donare fortza a Erdoğan e a is riformas anti-democràticas e illiberales cosa sua. S’instabilidade in Turchia comuncas abarrat ca mancari su corpu faddidu s’opositzione a is riformas de Erdoğan est ancora in campu.

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *