de Sarvadore Serra
S’istòria de sos Vàndalos in Sardigna cumintzat cando agabbat in s’isula nostra sa presèntzia de sos Romanos. Sos Vàndalos, populatzione germànica chi istaiat in su Nòrd Àfrica, sunt acudidos a inoghe in sa medade de su sèculu V , e nche sunt abbarrados pro belle 80 annos, dae su 456 a su 534.
Sa cunchista de s’ex provìntzia de Sardigna e Còrsica dae bandas de custu pòpulu si ponet in un’època chi andat dae su su 456 a su 476. Sa prima ocupatzione in su 456 d.C. est istada partziale e forsis limitada a carchi tzitade de mare, e difatis in su 466 su conte romanu Martzellinu – forsis animadu dae Papa Ilàriu – est resessidu pro unu pagu de tempus a si torrare a leare s’ìsula. Belle gasi, intre su 474 e su 482, sa Sardigna nch’est torrada suta de su guvernu de sos Vàndalos, ghiados, forsis, dae Gensericu o dae su fìgiu Unericu .
In custas campagnas de cunchista – chi, de su restu, medas particulares non si connoschent – a Òlbia, una de sas tzitades sardas prus ricas, l’ant atacada dae su mare cun violèntzia, e ant destruidu su portu.
Su possessu de sa Sardigna garantiat a sos Vàndalos sa seguresa in sos itineràrios cummertziales marìtimos intre s’Àfrica setentrionale e su restu de su Mediterràneu; s’ìsula matessi, limes marìtimu de su rennu vàndalu, assumiat unu rolu istratègicu de importu.
Su sistema amministrativu vandàlicu non fiat diferente meda dae su de s’època romana. In Sardigna cumandaiat unu guvernadore chi li naraiant praeses; fiat seberadu in mesu de sos òmines de cunfiàntzia de sa famìlia reale; istaiat in Casteddu e aiat funtziones tziviles e militares; l’assistiant medas funtzionàrios ausiliàrios, in mesu de sos cales bi fiant sos procuratores (chi incassaiant sas tassas) e sos conductores (chi amministraiant sos possessos reales).
Su territòriu l’ant partzidu in cleroi (giuras) chi los ant assinnados in parte a sa corona e in parte a sos gherreris. Sos meres sardos carchi borta sunt resessidos a si mantènnere sos latifundos issoro, ma petzi paghende tassas meda artas.
Sa Barbàgia est abbarrada un ducadu mesu indipendente. Cando sa presèntzia de sos Vàndalos in Sardigna fiat a puntu de agabbare, in sos montes de sas Barbàgias e de su Gerrei si sunt cuados cuddos grupos de Màuros mentovados dae Procòpiu de Tzesarea e imbiados in s’ìsula dae sos Vàndalos. Issos a sa prima si fiant istabilidos in su sartu de Càralis; pustis ant cumintzadu a bandidare in sos montes de s’internu, dae ue, in s’època bizantina, faghiant bardanas contra a Forum Traiani (Fordongianus). Contra a issos su generale bizantinu Salomone at amaniadu un’ispeditzione militare in s’ierru de su 537.
Sas Diòtzesis sardas de Caralis, Forum Traiani, Sulci, Turris e Sanafer (forsis Cornus) sunt abbarradas operativas fintzas cun sos vàndalos.
Sa Crèsia sarda no l’ant persighida e no l’ant mancu custrinta a s’arianèsimu. In su matessi tempus sunt istados punidos cun su disterru in s’ìsula sos pìscamos catòlicos africanos in su mamentu chi fiat prus manna sa cuntierra intre sos catòlicos matessi e sos Vàndalos, de religione ariana. Custa acuntèssida est istada de profetu pro sa Sardigna, ca sos acudidos ant irrichidu sa vida culturale e religiosa (importatzione de su monachèsimu). In mesu de sos pìscamos deportados in Sardigna si podent ammentare su de Cartàgine Fulgèntziu (pustis Santu Fulgèntziu), e Felitzianu, pìscamu de Ipona, chi si nch’at giutu cun sesi sas rellìchias de Sant’Austinu (chi como nche sunt in Pavia). Est in custa època chi amus tentu duos papas sardos: Papa Ilàriu e Papa Sìmmacu.
Su passàgiu de sos Vàndalos est dcumentadu dae sa presèntzia de unas cantas necròpolis e sepulturas sìngulas bogadas a pìgiu in unas cantas localidades sardas. Sas testimonias prus de importu benint dae sa necròpoli de Cornus-Columbaris, formada dae 22 tumbas in ue b’at repertos medas de orìgine mista germànica-africana. Paret chi apartèngiant a s’era vandàlica fintzas su giassu funeràriu de Santa Imbènia a curtzu a S’Alighera, sa sepultura de Ispina Santa a curtzu a Tàtari e sa tumba iscugugiada in Sant’Antiogu, in ue un’òmine fiat interradu cun su caddu suo.
S’istòricu Albertu Boscolo atribuiat a sos Vàndalos sas tumbas cun bòveda a bote iscobertas in unas cantas localidades, mescamente in su Cabu de giosso. S’istudiosu las identificaiat comente tumbas elitàrias germànicas; a pàrrere de àteros istudiosos, imbetzes, diant chèrrere collocadas cronologicamente in su tempus de sos bizantinos . De reghente ant imbènnidu una de custas necròpolis, bene mantesas a beru, a curtzu a Samassi, in su montigru in ue b’est sa crèsia de Santu Geminianu. Sa necròpoli est formada dae unas cantas tumbas a càmera realizadas cun blocos trachìticos mannos iscuadrados cun bòveda a bote, serradas in mesu cun lastras a crae de bòveda
In su tempus de sos Vàndalos b’at àpidu unas cantas novidades fintzas pro su chi pertocat sa bestimenta, pro nàrrere, sos ornamentos in metallu comente sas fìbulas e sas prendas comente sas oritzinas a poliedru, chi beniant dae s’àrea germànica.
Bibliografia:
- Francesco Cesare Casula, La Storia di Sardegna, Sassari, 1994
- Antonio Piras (cuidadu dae), Lingua et ingenium: Studi su Fulgenzio di Ruspe e il suo contesto, Cagliari, Sandhi, 2010
- Sergio Liccardi, Tra Roma e i Vandali. Godas re di Sardegna, 2012
Ligàmenes:
https://it.wikipedia.org/wiki/Storia_della_Sardegna_vandala
http://www.isolasarda.com/storia-vandali.htm
https://www.facebook.com/sardiniaantiqua1/posts/1863302873918243:0
http://ojs.unica.it/index.php/caster/article/view/2640
https://en.wikipedia.org/wiki/Vandal_Sardinia
https://en.wikipedia.org/wiki/Vandal_Kingdom
Leave a comment