“Sos patimentos de unu giòvanu” de Johann Wolfgang Goethe, òpera traduida in sardu dae Manuela Mereu e publicada dae Condaghes in su 2015 (colletzione Àndalas).
26 de santugaine
Eja, amigu corale, est a beru, mi nd’abbìgio cada die de prus chi sa vida de una creadura balet pagu, pagu meda. Un’amiga est bènnida pro bisitare a Lotte, deo mi nche so andadu a s’àteru aposentu, nch’apo pigadu unu libru ma non bi so renèssidu a lèghere e tando apo cumintzadu a iscrìere. Las intendia chistionende a bellu a bellu; si contaiant de cosa de pagu prus o mancu, sas novas bènnidas dae sa tzitade: custa si còjuat, cudda àtera est malàida, e meda puru. «Giughet unu tùssiu sicu in petorras, si bident sos ossos de sa cara e nche ruet semper dismajada; mancu unu soddu nche diat pèrdere pro sa vida sua!» at naradu s’amiga. «Finas N.N. no at a campare meda» at agiuntu Lotte. «Nch’est giai unfradu… » at rispostu s’àtera. E sa fantasia mea mi nch’at giutu a su cabidale de cuddos disditzados; bidia comente nche li giraiant sas palas a sa vida a malu gèniu e comente… Wilhelm! E sas femineddas meas nde fiant faeddende comente… chi èsserent istràngios… E si mi giro e abàido inoghe a fùrriu in custu aposentu, sa bestimenta de Lotte, sos iscritos de Albert e custos frunimentos chi connosco gosi bene, finas custu tinteri, duncas penso: “Bidende ses, cantu t’istimat custa domo! E cantu sos amigos tuos! Bortas meda los faghes cuntentos e su coro ti narat chi non dias pòdere bìvere si non t’aiant tentu in istimatzione, però… Si ti nch’andas como, si ti nch’andas dae inoghe? Lis dias mancare? E pro cantu tempus diant intèndere sas vidas issoro isboidadas dae sa presèntzia tua?”. Ohi, s’òmine est de pagu dura, e finas in ue sa vida sua li paret segura, finas si in cue lassat s’istiga, ùnica e bera, de sa presèntzia sua in sos coros e in s’ammentu de sos chi l’istimant… in cue puru depet mòrrere e iscumpàrrere, e finas in presse!