S’istòria antiga de Tàtari est connota in parte ebbia, neghe de fatos istòricos chi los ant fatos a imèerdere. Pro cumintzare su fogu postu dae sos frantzesos, in sa gherra contra a sos ispagnolos. Fiant cumandados dae su capitanu Renzo Anguillara Orsini, de Cerveteri.
A coa, in su 1780, fiant istados sos tataresos etotu chi si fiant pesados contra a sas autoridade a pònnere fogu torra a sa documentatzione.
De su tempus giudicale duncas abarrant sos istatutos tataresos ebbia, iscritos in sardu e in latinu. Prus cunsistentes est imbetzes sa documentatzione dae su de sèighi sèculos.
Su logu deputadu a regòllere totu sas cartas ufitziales est su palatzu mutidu de s’Insinuatzione, chi s’agatat in sa carrera chi dae issu leat su nùmene, in su tzentru istòricu.
Sos ufìtzios de insinuatzione fiant sos archìvios notariles, dae unu verbu insinuare riferidu a sa trascritziones de tzertos àutos giurìdicos, massimamente de passàgiu de propiedade.
Su palatzu de s’Insinuatzione l’aiant fraigadu in su de sèighi sèculos e fiat a printzìpiu unu magasinu pro su laore. A metade de su de degheoto sèculos s’umididade fiat ponende in perìgulu s’archìviu e l’aiant artziadu de unu pianu.
A sa fine de su sèculu su palatzu est istadu galu modificadu e ismanniadu e oe est sa sede de s’archìviu istòricu comunale. In s’archìviu antigu s’agatant sos còdighes in pergamena de sos istatutos tataresos, chi comente amus naradu in antis sunt s’ùnica testimonia chi pertocat sa tzitade de s’edade giudicale sarda.
Segundu Enrico Costa, istòricu ma massimamente archivista comunale, chi connoschiat duncas bene sa documentatzione prus antiga, sa còpia in sardu fiat una tradutzione de s’originale latinu.
Cunforma a teorias prus reghentes imbetzes sos istatutos fiant redatados finas dae su cumintzu siat in latinu siat in sardu.
(luca foddai)
Leave a comment