– de Sarvadore Serra —
S’Institut d’Estudis Catalans (Istitutu de Istùdios Catalanos) est un’ istitutzione acadèmica, sientìfica e culturale chi tenet comente finalidade sa chirca sientìfica in totu su chi pertocat sa cultura catalana. Custu ente s’artìculat in setziones diferentes, chi sa prima est s’Istòricu-Archeològica, ma chi sa prus connota est sa Filològica, chi tenet caràtere normativu pro sa limba catalana. In prus, b’at 28 sotziedades afiliadas.
Su Cussìgiu Provintziale de Barcelona at creadu s’Istitutu su 18 de làmpadas de su 1907. Su primu Presidente est istadu Antoni Rubió i Lluch. In su 1922 l’ant ammissa a s’Unione Acadèmica Internatzionale, cun sa cale at collaboradu in unos cantos progetos.
S’Istitutu s’agatat in sa chi unu tempus fiat sa Domo de Cunvalessèntzia, unu fràigu de su sèculu XVII fatu gràtzias a su bonu coro de Pau Ferran. Est in sa Rambla, in su bighinadu de su Raval de Bartzellona. Su fràigu faghet parte de su cumplessu sanitàriu mannu de su chi unu tempus fiat s’ Ospidale de sa Santa Grughe. Includet sa Biblioteca de Catalugna e s’Acadèmia Reale de Meighina de Catalugna.
In su 1906, in su Primu Cungressu Internatzionale de sa Limba Catalana ammaniadu dae Antoni Maria Alcover, ant promòvidu sa creatzione de un’entidade pro organizare sa cultura in sos Paisos Catalanos, comente resposta a su discùidu pro sa cultura chi bi fiat in s’Istadu ispagnolu, e sighende s’esempru europeu de sa Frantza, chi aiat istituidu s’École des Hautes Études o de s’ Itàlia, cun sa Reale Diputazione di Storia Patria.
Su 18 de làmpadas de su 1907 su presidente de su Cussìgiu Provintziale de Barcelona Enric Prat de la Riba at fundadu s’Istitutu sena fàghere peruna propaganda chi aeret pòdidu fàghere nàschere cuntierras. Ant isseberadu comente primu presidente Antoni Rubió i Lluch, catedràticu de s’ Universidade de Barcelona. Sos àteros fiant:
-
Josep Pijoan, segretàriu. Istòricu de s’arte e architetu, membru de su Cussìgiu de sos Museos e segretàriu de su Primu Cungressu Internatzionale de sa Limba Catalana, fiat su prus giòvanu de totus.
-
Josep Puig i Cadafalch, architetu e polìticu chi at fatu carriera comente istòricu de s’arte e professore de sos Istùdios Universitàrios Catalanos.
-
Jaume Massó i Torrents, istòricu e fundadore de sa revista L’Avenç e fintzas issu professore de sos Istùdios Universitàrios Catalanos.
-
Joaquim Miret i Sans, istòricu
-
Guillem M. de Brocà, giurista e istòricu de su deretu, decanu de su Cussìgiu de s’Òrdine de sos Avocados de Bartzellona dae su 1911 a su 1915, e membru de s’ Acadèmia Reale de sas Bonas Lìteras de Bartzellona.
-
Miquel dels Sants Oliver, istòricu e espertu de literadura istràngia, segretàriu de s’ Acadèmia Reale de sas Bonas Lìteras de Bartzellona.
-
Pere Coromines, economista, iscritore e polìticu.