– de Salvatore Serra –
S’asturianu, chi li narant finas bable, est su glotònimu chi sa limba asturleonesa tenet in su Printzipadu de Astùrias, idioma chi tenet continuidade cun sos faeddos traditzionales de sa regione de Leòn, in Leòn e Zamora (in ue li narant leonesu), e Miranda de Duero in Portugallu (in ue li narant mirandesu), chi in cue est ufitziale pro more de sa Lege n.º 7/99 de su 29 de ghennàrgiu de 1999 de sa Repùblica Portughesa.
S’asturianu est una variedade de s’asturleonesu, chi pro parte sua est una limba iberoromànica tipologicamente e filogeneticamente probiana a su gallegu-portughesu, a s’ispagnolu e, mancari prus pagu, a su navarresu-aragonesu. Est una limba a fusione flessiva, cun marcadura initziale de su nùcleu e de su cumplementu; s’òrdine fundamentale est SVO (sugetu-verbu-ogetu).
S’ASTURIANU NORMATIVU
Mancari b’apat tres dialetos de s’asturleonesu, a dies de oe s’est apoderadu in Astùrias un’asturianu normativu istitutzionalizdu, cun sa publicatzione de unas cantas normas grammaticales uniformes aprovadas dae sa Academia de la Lengua Asturiana. Custu istandard normativu tenet contu de su dialetu tzentrale de s’ asturleonesu e agatat sas raighinas sus in sa literadura costumbrista de ùrtimos de su sèculu XVII, mescamente sa de su pàrracu de Carreño, Antonio Gonzàles Reguera, e àteros autores posteriores; s’òpera literària de Gonzàles Reguera l’aiant ispainada eruditos comente Caveda e Nava in su sèculu XIX. Tocat a ammentare chi custa literadura nschet pretzisamente in sos chi lis narant «sèculos iscuros» de àteras limbas peninsulares, comente su catalanu e su gallegu, e sa cumparta sua in custu tempus e’esplicat in unu cuntestu de literadura de caràtere marcadamente brullanu, caraterizada dae s’impreu de sas resursas istilìsticas pròpias de su chi tando li naraiant faeddu rùsticu. Ma est craru chi totu s’evolvet. Pro nàrrere, sa cumparta de su fonema -l- in su màrgine posnucleare de sa sìllaba (yelsu, coldu, lleldu, dulda, etc.) est una evolutzione posteriore a sos testos istòricos asturianos pro antigos. E b’at, in s’istandard, caraterìsticas disconnotas in sos testos de s’edade de mesu, comente sa formatzione de sos plurales o su nèutru de matèria. Prus in generale, s’asturianu modernu s’adatat a totu sas esigèntzias de sa vida de oe. E custu est unu sinnale bonu: ca est tìpicu de sas limbas bias a cambiare, sena abbarrare inserrradas semper in sos matessi ischemas
Leave a comment