de Salvatore Serra
Sa perca de Su Màrmuri in Ulassai est una de sas prus mannas de Europa gràtzias a su chilòmetru de longària e a un’artària mèdia de 35 metros.
Cando si falant sas 200 istradeddas de s’isprofundada de su cumintzu, sa bìsita s’isvilupat in un’àndela còmoda in su paris chi nche colat una sèrie sena agabbu de bratzitas de birada chi a s’ispissu formant lagheddos in longu de sa pinna a manu dereta. Sunt particulares a beru sas tantas cuncretziones, chi sas dimensiones issoro sunt proportzionadas a sa de s’ambiente. Ispantat s’imponèntzia de unos cantos grupos istalagmìticos e de sas coladas ricas de festones chi pendent dae sas mesigheddas de sas pinnas.
Sa cavidade de sa perca est istuvada in su Tacu de Ulassai, su massissu calcàreu chi dòminat sa bidda: s’intrada s’aberit in una falada percossosa in ue si podet colare cun fatzilidade gràtzias a un’iscalinada de 200 istradeddas. Su Màrmuri est una perca galu bia: custu cheret nàrrere chi sas cuncretziones sighint a si formare. In sos caminamentos si colat cun àsiu e si podent ammirare iscenografias galanas: duos lagheddos suterràneos, formados dae s’istiddiòngiu pèrpere, bratzitas, istalatites, istalagmites mannas-mannas, colunnas, pisolitos, splash (formas globulares ingendradas dae s’istiddiòngiu) e àteras cuncretziones caltzìticas ispetaculares. 
B’at salones imponentes ricos de cuncretziones e cun bòvedas artas-artas.
S’ambiente prus mannu est sa Grandu Sala: tenet una forma retangulare, est longa 72 metros e lada 30 metros. In sa Sala de s’Òrganu sas cuncretziones s’assimìgiant a sas cannas de un’òrganu. Sa Sala de su Cactus est caraterizada dae sa presèntzia de duas istalagmites artas chi ammentant sas prantas grassas esòticas famadas.
Sas àteras salas sunt: sa Sala de sos Impeddones, sa Galleria de sas Bratzitas e sa Sala Terminale. Sa temperadura interna est semper, pagu prus o mancu, de 10 grados.