de Salvatore Serra
Sa perca de Su Màrmuri in Ulassai est una de sas prus mannas de Europa gràtzias a su chilòmetru de longària e a un’artària mèdia de 35 metros.
Cando si falant sas 200 istradeddas de s’isprofundada de su cumintzu, sa bìsita s’isvilupat in un’àndela còmoda in su paris chi nche colat una sèrie sena agabbu de bratzitas de birada chi a s’ispissu formant lagheddos in longu de sa pinna a manu dereta. Sunt particulares a beru sas tantas cuncretziones, chi sas dimensiones issoro sunt proportzionadas a sa de s’ambiente. Ispantat s’imponèntzia de unos cantos grupos istalagmìticos e de sas coladas ricas de festones chi pendent dae sas mesigheddas de sas pinnas.
Sa cavidade de sa perca est istuvada in su Tacu de Ulassai, su massissu calcàreu chi dòminat sa bidda: s’intrada s’aberit in una falada percossosa in ue si podet colare cun fatzilidade gràtzias a un’iscalinada de 200 istradeddas. Su Màrmuri est una perca galu bia: custu cheret nàrrere chi sas cuncretziones sighint a si formare. In sos caminamentos si colat cun àsiu e si podent ammirare iscenografias galanas: duos lagheddos suterràneos, formados dae s’istiddiòngiu pèrpere, bratzitas, istalatites, istalagmites mannas-mannas, colunnas, pisolitos, splash (formas globulares ingendradas dae s’istiddiòngiu) e àteras cuncretziones caltzìticas ispetaculares. B’at salones imponentes ricos de cuncretziones e cun bòvedas artas-artas.
S’ambiente prus mannu est sa Grandu Sala: tenet una forma retangulare, est longa 72 metros e lada 30 metros. In sa Sala de s’Òrganu sas cuncretziones s’assimìgiant a sas cannas de un’òrganu. Sa Sala de su Cactus est caraterizada dae sa presèntzia de duas istalagmites artas chi ammentant sas prantas grassas esòticas famadas.
A pagu distantzia in sa Comuna de Osini lacanante a sa de Ulassa argunos ispeleologos ant agatadu, prus o mancu deghe annos faghet, un’àtera ruta chi podet essere utilizada pro s’isplotatzione turistica. Totu su pranu calcareu de Ulassa e de Osini, contrariamente a sos pranos calcareos acanta a Nuoro, est caraterizadu dae su fatu chi s’abba s’apaulat, custu est depidu a su fatu chi sas cascaras calcareas s’afaghiant orizontales e non verticales e ant a pìgiu una baina de troco. In custu pranu in sa abundante Funtana Sa Breca bi est sa orchidea prus arta de Europa chi aparesset arta cantu unu lìgiu.
Un’àtera ruta l’ant agatada pagos annos faghet in su sartu de Osini sa comuna lacanante cun Ussassa ma galu no l’ant aberta su publicu.