Aperitivu literàriu “a sa sardisca”, in Casteddu, intre intelligèntzia artfitziale e editoria in sardu, in su Ghetto de sos ebreos. Maurìtziu Virdis, professore emèritu de Filologia Romanza e de Linguìstica Sarda, Rossana Copez, iscritora famada, e Pepe Coròngiu, autore de su romanzu “S’Intellgèntzia de Elias”, si sunt cunfrontados cun lebiesa subra de s’iscritura in limba natzionale sarda, in s’iscenàriu cumplessivu de su mundu editoriale nostru. Sa cosa l’ant amaniada sa sotziedade editoriale Janus, sa Coop Agorà e s’Istitutu Fernando Santi. “S’intelligèntzia de sa limba sarda“ est su tìtulu seberadu chi at dadu forma a s’initziativa, cando chi sa sustàntzia est istada un’aperitivu literàriu chi dae per issu sugùgiat sa curiosidade de sos apassionados de literadura. Sos relatores sunt andados prus in gasi de una presentada pro fàghere unu primu bilantzu de su romanzu cuntemporàneu in sardu, de sa tzirculatzione sua e de totu su setore de sa literadura nostra. Tantu pro cumintzare, ant postu in craru, su giallu polìticu de Coròngiu (publicadu in su mese de maju de antiannu dae sa sotziedade editorale Janus), presentadu in totue in Sardigna cun un’inghìriu promotzionale sena agabbu chi b’at galu datas medas in calendàriu pro su 2024, at logradu unu resurtadu de bèndidas notàbile (lòmpidas sas milli còpias in una regione in ue un’òpera in italianu de un’editore indipendente depet lograre sas 2000 pro èssere cunsiderada de èsitu), cun s’annùntziu de sa de tres reimprentaduras in unu mundu in ue su prus de sos volùmenes in italianu s’arressant meda in antis. In prus, ant fatu notare, su romanzu e s’autore suo ant operadu una trasformatzione ladina: non b’at sceti una presèntzia de testimonia in su campu de sa militàntzia, ma finas sa pelea pro intrare a tìtulu prenu in su mundu multifatzètcu de sos iscritores sardos. Chie siemus a su pèsperu de una revolutzione culturale?
(sa redatzione)
Leave a comment