– de Sarvadore Serra –
In sa cunferèntzia de presentatzione de sa proposta de lege CSU-Sardegna Vera, chi s’est fata carchi die a como in su Cussìgiu Regionale, Sarvadore Serra at fatu unu bellu interventu contende de comente sa limba sarda podet èssere de importu pro sa defensa de sa soberania de sa Sardigna e de cantu podet èssere “ridìcula” sa pregonta de sos guvernantes sardos de amparu de s’autonomia ispetziale pro more de s’insularidade. Inoghe resumet su chi at naradu.
—————————————————————————————————————————————–
In custos tempos malos de neotzentralismu, sos guvernantes sardos giogant in difesa. Ello, narant, sa Sardigna non podet pèrdere s’autonomia ispetziale. No la podet pèrdere ca est un’ìsula. Duncas, tocat a recònnoschere chi s’insularidade li faghet dannu mannu, e tocat a agatare unu remèdiu a custu disamparu.
Sa cosa m’at fatu bènnere carchi duda. Apo pessadu: de sas chimbe regiones a istatutu ispetziale, bi nd’at tres chi non sunt ìsulas. Sunt sa Valle d’Aosta /Vallée d’Aoste, su Trentino-Alto Adige/Südtirol, su Friuli Venezia Giulia. Tando, pro ite diàulu devent mantènnere s’autonomia ispetziale? Sa resone est crara: custas tres regiones tenent un’istòria e unu patrimòniu linguìsticu particulares.
Ma fintzas sa Sardigna tenet un’istòria particulare, chi at sighidu, pro sèculos, àndelas diferentes dae s’Itàlia: faeddende ebbia de sos tempos prus reghentes, petzi in su 1720 su Rennu de Sardigna est coladu a sos Savojas; est abbarradu in vigore fintzas a su 1827 unu corpus de leges autòctonu, sa “Carta de Logu”; b’at àpidu istitutziones sardas autònomas fintzas a su 1847, annu de sa “Fusione perfeta”.
E sa Sardigna tenet una limba sua. Una limba chi amus faeddadu e iscritu pro sèculos, dae su tempus de sos Giuigados fintzas a como: nchet torrat a su 1080, pro nàrrere, su “Privilègiu Logudoresu”, unu de sos primos esempros de vulgare, chi s’agatat in s’Archìviu de Istadu de Pisa.
S’istòria e sa limba, duncas, sunt elementos fundantes de s’autonomia, si non de s’indipendèntzia, ca servint a marcare unu pòpulu comente diferente dae sos àteros pòpulos. E tenent unu valore istratègicu mannu cando si cheret parare fronte a su tzentralismu.
Custu non cheret nàrrere chi si devet pònnere a un’ala sa chistione de s’insularidade. Ma tocat a dare cara. Ca a calicunu li diat pòdere bènnere a conca de nos nàrrere: fintzas sa Gran Bretagna e su Giapone sunt ìsulas; e tando, ite cherides?
Ligàmenes:
https://it.wikipedia.org/wiki/Regno_di_Sardegna_%281720-1861%29
https://it.wikipedia.org/wiki/Carta_de_Logu
https://it.wikipedia.org/wiki/Fusione_perfetta_del_1847
http://guide.supereva.it/lingua_sarda/interventi/2010/11/il-privilegio-logudorese-del-1080
Leave a comment