S'insularidade non rendet pro s'autonomia. Mègius sa limba

S'insularidade non rendet pro s'autonomia. Mègius sa limba

 – de Sarvadore Serra –

proposta dilege conferenza

In sa cunferèntzia de presentatzione de sa proposta de lege CSU-Sardegna Vera, chi s’est fata carchi die a como in su Cussìgiu Regionale, Sarvadore Serra at fatu unu bellu interventu contende de comente sa limba sarda podet èssere de importu pro sa defensa de sa soberania de sa Sardigna e de cantu podet èssere “ridìcula” sa pregonta de sos guvernantes sardos de amparu de s’autonomia ispetziale pro more de s’insularidade. Inoghe resumet su chi at naradu.  

—————————————————————————————————————————————–

In custos tempos malos  de neotzentralismu, sos guvernantes  sardos giogant in difesa. Ello, narant, sa Sardigna non podet pèrdere s’autonomia ispetziale. No la podet pèrdere ca est un’ìsula. Duncas, tocat a recònnoschere chi s’insularidade  li faghet dannu mannu, e tocat a  agatare unu remèdiu a custu disamparu.

Sa cosa m’at fatu bènnere carchi duda. Apo pessadu: de sas chimbe regiones a istatutu ispetziale, bi nd’at tres chi non sunt ìsulas. Sunt sa Valle d’Aosta /Vallée d’Aoste, su Trentino-Alto Adige/Südtirol, su Friuli Venezia Giulia. Tando, pro ite diàulu devent mantènnere s’autonomia ispetziale? Sa resone est crara: custas tres regiones tenent un’istòria e unu patrimòniu linguìsticu particulares.

Ma fintzas sa Sardigna tenet un’istòria particulare, chi at sighidu, pro sèculos, àndelas diferentes dae s’Itàlia: faeddende ebbia  de sos tempos prus reghentes, petzi in su 1720 su Rennu de Sardigna est coladu a sos Savojas; est abbarradu in vigore fintzas  a su 1827   unu corpus de leges autòctonu, sa “Carta de Logu”;  b’at àpidu istitutziones sardas autònomas fintzas a su 1847, annu de sa “Fusione perfeta”.

E sa Sardigna tenet  una limba sua. Una limba chi amus faeddadu e iscritu pro sèculos, dae su tempus de sos Giuigados fintzas a como: nchet torrat a su 1080, pro nàrrere, su “Privilègiu Logudoresu”, unu de sos primos esempros de vulgare, chi s’agatat in s’Archìviu de Istadu de Pisa.

S’istòria e sa limba, duncas, sunt elementos fundantes de s’autonomia, si non de s’indipendèntzia,  ca servint a marcare  unu pòpulu comente diferente dae sos àteros pòpulos.  E tenent unu valore istratègicu mannu cando si cheret parare fronte a su tzentralismu.

Custu non cheret nàrrere chi si devet  pònnere a un’ala sa chistione de s’insularidade. Ma tocat a  dare cara. Ca  a calicunu li diat pòdere  bènnere a conca de nos  nàrrere: fintzas sa Gran Bretagna e su Giapone sunt ìsulas; e tando, ite cherides?

Ligàmenes:

https://it.wikipedia.org/wiki/Regno_di_Sardegna_%281720-1861%29

https://it.wikipedia.org/wiki/Carta_de_Logu

https://it.wikipedia.org/wiki/Fusione_perfetta_del_1847

http://guide.supereva.it/lingua_sarda/interventi/2010/11/il-privilegio-logudorese-del-1080

http://www.google.it/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&ved=0CDUQFjAD&url=http%3A%2F%2Fprofemolica.altervista.org%2Falterpages%2Ffiles%2FPrimidocumentiscrittidellusodelvolgareinItalia.ppt&ei=MdCQVejJLcjbUbCCoMAE&usg=AFQjCNEwXnKEJfo5e7gWE7OkOVT6eFJm3A&sig2=sDHfYsH-M8pcEfmmWFfWtg

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *