Silmarillion, sa mitologia tolkeniana

Silmarillion, sa mitologia tolkeniana

Su 15 de cabudanni de su 1977, publicadu dae s’editore britànnicu George Allen & Unwin, essiat The Silmarillion, òpera postuma de J.R.R. Tolkien, autore giai famadu pro The Lord of the Rings e The Hobbit.

Su libru regollet sos iscritos chi su professore de Oxford aiat dedicadu a su mundu fantàsticu chi aiat creadu pro contare s’epopea de elfos, hobbit, nanos, òmines e orcos.

Mortu in su 1973, Tolkien no aiat acudidu a acabbare sa descritzione de custu universu mìticu. Fiat istadu duncas unu de sos fìgios, Cristopher, chi su babbu dd’aiat afidadu su coidadu de s’òpera sua, a assentare e dare una coerèntzia a sos testos, finas cun s’agiudu de aterunu iscritore, su canadesu Guy Gavriel Kay.

Su Silmarillion contat de sa nàschida de su mundu finas a sos tempos in antis de su cumintzu de s’istòria immortalada in sos duos romanzos mentuados in antis.

A ispirare Tolkien fiat istada sa mitologia grega, in parte, su mitu eternu de Atlàntide, sa traditzione gallesa e su Kalevala, su poema èpicu finlandesu. Pròpiu su finlandesu antigu aiat leadu a modellu pro imbentare sa limba e s’iscritura de sos elfos. A ligare su totu sa visione catòlica de s’esistèntzia.

Libru prus cumplessu meda de The Hobbit, romanzu pensadu pro sos pitzinnos, e de The Lord of the Rings, chi tenet un’andamentu èpicu e prus lineare, The Silmarillion si podet cunsiderare imbetzes sa curnisa mitològica chi cuntenet totu sas istòrias partoridas dae sa mente creativa de s’autore inglesu.

Finas pro custu no at tentu sa renèssida editoriale de sas àteras duas òperas, mancari nch’apat coladu su millione de volumes bèndidos.

John Ronald Reuel Tolkien est nàschidu in Sudàfrica, in Bloemfontain, in su 1892 e est mortu in Oxford in su 1973. Est cunsideradu su babbu de su fantasy e sos libros suos ant bèndidu prus de treghentos milliones de còpias.

(gianni muroni)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *