B’at àmbitos in ue su progressu e sa chirca tecnològica creschent in pare cun s’intelligèntzia artifitziale impreada pro sa sorvelliàntzia massissa e sa violatzione de sos deretos umanos. E b’at chie nd’ischit carchi cosa. Comente sos palestinesos chi, in prus de sufrire s’ocupatzione israeliana de sas terras issoro dae tempus meda, patint puru un’apartheid tecnològicu fatu finamentas de reconnoschimentu biomètricu presente mescamente in sos “checkpoints”. Unu sistema digitale chi s’imprestat bene meda a s’espressione “no abbàidat in cara a nèmos” pro nàrrere chi sas caras de nemos rispàrmiat: mannos e minores, òmines e fèminas, su pòpulu palestinesu est dominadu dae una sofisticada rete informatizada chi faghet impreu de telecàmeras cullegadas a particulares aplicativos e chi, sena cunsensu de sos interessados, nche colat sas caras in su sedatzu, las mapat, nd’istùdiat sas peculiaridades e las reconnoschet in tempus reale pro iscopos opressivos e segregantes. Custu reconnoschimentu, difatis, categorizat sas caras cunforma a sas caraterìsticas fìsicas comente s’etnia, su gènere, s’edade, istadu de disabilidade e àteros detàllios.
Su nùmene de custu aplicativu de sorvelliàntzia impreadu dae su 2022 est “Red Wolf”: comente ispiegat Amnesty International in unu report publicadu su 2 de maju (tituladu “Automated Apartheid”), si nch’agiunghet a sas mesuras de controllu tecnològicu israelianu contra a sos palestinesos chi, gasi, sunt sighidos, monitorados e seletzionados cando nch’intrant e nd’essint dae sa setzione H2 de Hebron.
In su report de s’assòtziu umanitàriu b’at finamentas una setzione dedicada a s’impatu de sa repressione digitale in sa zona Est de Gerusalemme.
Cunforma a sas informatziones ispainadas dae Amnesty, Red Wolf no est solu ma tenet cumpàngios: Wolf Pack e Blue Wolf (impreados ambos in Hebron dae su 2019); su primu est «unu grandu archìviu chi cuntenet cada informatzione disponìbile subra sos palestinesos de sos territòrios ocupados: in ue nch’istant, chie sunt sos familiares issoro, si sunt persighidos dae sa giustìtzia, pro chi sas autoridades israelianas los porroghet»; su segundu est «un’aplicatzione a ue sas fortzas israelianas podent atzèdere pro mèdiu de smartphone e tablet, chi podet ammustrare deretu sas informatziones costoidas in s’archìviu “Wolf pack”».
S’arsenale informàticu chi sos ocupantes tenent a disponimentu no est una novidade; fiat su 1999 cando Israele cumintzeit a impreare su “Basel system” in tretos de Gaza e in Tzisgiordània pro controllare sos traballadores palestinesos chi depiant andare a Israele.
Dae sas intervistas collidas dae Amnesty nd’essit a campu un’àteru tristu detàlliu: unos cantos sordados israelianos pigant sa sorvelliàntzia comente unu giogu in ue binchet chie identìficat prus caras noas palestinesas. Unu giogu chi a dolu mannu est reale, fatu de domìniu e angarias.
Gianfranca Orunesu
(immàgine de Amnesty International)
Leave a comment