S’ibridatzione intre Homo sapiens e Neanderthal in sos Montes Zagros

Oramai est seguru chi  Homo sapiens e Neanderthal si sunt acrobados a pare. Como s’ischit finas in ue est acuntèssidu.

Sos istudiosos ant assebertadu cun cuidadu sa distributzione geogràfica de ambas duas ispètzies in su  Sud-ovest de s’Àsia e in su Sud-est de s’Europa in su Pleistotzene radadiu.   Custa anàlisi at reveladu unu logu crae: sos Montes Zagros.

Sos  Montes Zagros sunt una cadena  chi s’agatat  in sa Campeda Persiana, chi colat in s’Iran, in su nord de s’Iraq e in su  sud-est de sa Turchia. Custu tretu l’ant identificadu  comente unu logu  ideale pro sos addòvios intre  Homo sapiens e Neanderthal. Custos montes  tenent una biodiversidade manna e una topografia adata a sustènere   populatziones umanas mannas istàbiles.

In prus, in su  Pleistotzene, diant pòdere àere funtzionadu comente passadissu pro sos èsseres  umanos in movimentu intre su rennu paleàrticu e cussu afrutropicale, lighende populatziones umanas diferentes. Custa positzione geogràfica torrat cun su primadu archeològicu e sas evidèntzias genèticas: sos Montes Zagros sunt prenos de giassos archeològicos in ue b’at  restos de Neanderthal e Homo sapiens preistòricos. Pro nàrrere, in sa Perca  de Shanidar, in su Kurdistan de Iraq, connota  finas pro su “sepulcru de frores”, unu   rituale fùnebre misteriosu, b’at de sos mègius ischèletros de Neanderthal chi sos istudiosos apant imbènnidu mai.

(sa redatzione)