Sa de III domìnigas de Carèsima
Gesùs no est lòmpidu pro cundennare, ma pro vivificare. Gesùs ischit chi cun s’amore berdaderu est totu possìbile: finas torrare sa vida a is mortos. Gesùs crèet gosi meda in una segunda possibilidade finas pro su pecadore prus rebestu chi a pitzu de sa rughe at a donare su paradisu a su furone chi dd’aiat dimandadu isceti de si regordare de issu.
Dae s’Evangèliu segundu Luca [Lc 13,1-9]
In cussu tempus si presentaiat calicunu e relatait a Gesùs sa noa in contu de cussos Galileos de is cales Pilatu aiat fatu iscùrrere su sàmbene, paris cun cussu de is sacrifìtzios issoro. Pighende sa paràula, Gesùs ddis naraiat: “Creides chi cussos Galileos esserent istados prus pecadores de totus is Galileos, pro àere retzidu cussa sorte? No, bos naro, ma si non bos ais a cunvèrtere, ais a mòrrere totus de sa matessi manera”
O cussas degheoto persones, a pitzu de is cales ruiat sa turre de Sìloe e ddas bochiat, creides chi esserent istados prus reos de totus is vividores de Gerusalemme? No, bos naro, ma si non bos ais a cunvèrtere, ais a mòrrere totus a sa matessi manera.
Naraiat custa paràbula e totu: «Un’òmine aiat prantadu un’àrbure de figu a intro sa bìngia sua e lòmpiat a chircare frutos, ma no nd’acataiat. Tando naraiat a su bingiateri: “Sega.ddu tando! A manera chi si isfrutet su terrinu”». Ma cussu ddi rispòndiat: “Mere, lassa.ddu pro ocannu, finas a cando dd’apo a marrare a fùrriu e apo a pònnere ledamine. Amus a bìdere si at dare frutos pro su benidore; si no, dd’as a segare”».
(rubrica a incuru de Alessandro Dessì)
Leave a comment