– de Salvatore Serra –
Polìtica linguìstica cheret nàrrere finas a fàghere giornales in sardu, pro afortire sa capatzidade de custa limba de operare cun unu registru artu.
Non podimus fàghere a mancu, duncas, de faeddare de sa revista “Eja”, publicada pro unos cantos annos dae sa sotziedade editoriale “Papiros”.
In custu chi est su nùmeru 7 de su 2011, b’at, in mesu de s’àteru, artìculos chi faeddant de su libru in sardu e in gadduresu “Su mastru bandidu” de Franco Fresi, de sas fèminas sardas contra a Equitalia e pro s’artìculu 51 de s’Istatutu Sardu, de s’avantzada de sa manca patriòtica basca, de su vocabulàriu de sa limba friulana. E b’at un’intervista fata a Sergio Salvi, espertu de Natziones sena Istadu
________
Sergio Salvi, nàschidu in Firenze in su 1932, a pustis de s’èssere interessadu de poesia e de literadura, finas comente diretore de sa revista “Il Bimestre”, s’est dedicadu a s’istùdiu de sas natzionalidades e de sas limbas minoritàrias, mescamente de Europa. At iscritu libros medas dedicados a custu argumentu, comente “Le nazioni proibite” (1973), “Le lingue tagliate” (1975, subra de sas minorias linguìsticas de s’Istadu italianu), “Patria e matria” (1978), “La disunione sovietica” (1990), “La mezzaluna con la stella rossa. Origini, storia e destino dell’Islam sovietico” (1993), “Tutte le Russie” (1994), “La Cecenia e i paesi del Caucaso del Nord” (1996)
Inoghe pòngio unos cantos passos de s’intervista, in sas partes ispetzìficas chi pertocant sa Sardigna.
________
- … podimus nàrrere chi nois Sardos amus pèrdidu su trenu de s’istòria cando, in su 1944, fiat nàschidu su Partidu Comunista de Sardigna, chi cheriat sa Repùblica Sarda de sos operajos e de sos massajos. Tando, de seguru, no amus ischidu tirare profetu dae su mamentu de debilesa de s’Istadu italianu
De seguru. Sende gasi, non si sunt mai costituidos in su territòriu de sa Repùblica italiana movimentos autonomistas fortes meda o indipendentistas, comente imbetzes in Frantza, Ispagna o àteros logos…
… In Sardigna faeddades e teorizades meda, ma non parides capatzos de unidade e mancu de fàghere batallas trasversales comente podet èssere sa de otènnere unidade in sa limba iscrita e s’ufitzialidade prena sua in cada àmbitu e impreu in sa sotziedade e territòriu. Mi paret chi totus pòngiant sa chistione de sa limba in una positzione segundària, si no in s’ùrtima, in sa teoria e in sa pràtica de cada die. Custu mustrat totu sa debilesa de sos movimentos, e sa pagu capatzidade de atuare unu protzessu beru/reale de liberatzione natzionale
- Ite dias fàgher pro fàghere crèschere semper de prus sa presèntzia e isvilupu de su sardu?
Dia fàghere leges e regulamentos ispetzìficos e craros. Si sa Sardigna tengerat poderes beros, bi diat èssere sa coufitzialidade prena e efetiva de sardu e italianu in totu su territòriu de s’ìsula…
Leave a comment