de Salvatore Serra
Aureli Argemí i Roca (Sabadell, 01.02.1936 – 01.04.2024) est istadu unu teòlogu e ativista polìticu catalanu. Est istadu unu defensore mannu de sos deretos natzionales de sos Paisos Catalanos e fundadore de su “Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals” (CIEMEN), de su cale est abbarradu presidente emèritu. Est istadu finas unu referente internatzionale in sa defensa de sos deretos de sos pòpulos, de sos deretos linguìsticos, de sa paghe e de sa solidaridade internatzionale.
Dae su 1946 a su 1964 at vìvidu in s’Abadia de Montserrat, in antis comente iscolanu e pustis comente mòngiu. S’est laureadu in duas brancas de sa teologia in s’Universidade Sant’Anselmu de Roma e in s’Istitutu Catòlicu de Parigi.
Dae su 1965 a su 1968 est istadu segretàriu de s’abade de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané e l’at acumpangiadu in s’esìliu cando sas autoridades franchistas nche l’ant dispatzadu dae su territòriu de su rennu. Ambos duos si fiant istabilidos in Viboldone, a curtzu a Milanu, finas a cando in su 1968 Escarré si nch’est mortu.
Tando Argemi si nche’est tramudadu a s’abadia de Cuixà, in sa Catalugna de su Nord. In cue at deretu collaboradu a sas initziativas de sa resistèntzia antifranchista e in su 1974 at fundadu su CIEMEN. In su 1981 et istadu unu de sos promotores de sa “Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes”.
In su 1985 at lassadu sa vida monàstica e s’est dedicadu a tempus prenu a s’impinnu suo in su CIEMEN in Bartzellona.
In su 1988 at promòvidu sa creatzione de sa “Conferència de Nacions Sense Estat d’Europa Occidental”. In su 1993 at creadu sa “Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles”, de sa cale est istadu presidente. In su 1996 est istadu cofundadore de sa “Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana” (CAL) e est istadu unu de sos promotores e redatores de sa “Declaració Universal de Drets Lingüístics”, in sa cale est istadu copresidente de su “Comitè de Seguiment”. In su 2005 at leadu parte in sa fundatzione de sa “Plataforma pel Dret de Decidir”, de sa cale fiat su presidente.
Est istadu diretore de sa revista “Europa de les Nacions”, de su diàriu digitale “Nationalia” e de su “Centre Mercator Dret i Legislació Lingüístics”. De sa revista “Europa de les Nacions” sunt essidos, in su 2002, duos numeros in limba sarda, “Europa de sas Natziones”: su diretore fiat Diegu Corràine e sas tradutziones dae su catalanu a su sardu las ant fatas Diegu Corràine, Lisandru Cossu e Sarvadore Serra.
Argemi fiat finas cumponente de su “Consell Social de la Llengua Catalana”, presidente de sa setzione catalana de s’“Agència Europea de les Llengües Minoritzades” e copresidente de s’assòtziu “Diverslinguae”.
ÒPERAS
-
Chiesa fascista e Stato Cattolico in Spagna (1970)
-
Il carcere vaticano (1972)
-
Rivoluzione o morte (1974), subra de su Protzessu de Burgos
-
I Paesi Catalani (1979)
-
Sobirania o submissió (1993)
-
Això és Europa (2002)
-
Petita història de l’abat de Montserrat Aureli M. Escarré (2008)
-
La llavor sembrada. Memòries. (2023)
Leave a comment