S’episcopadu de mussegnor Mazzotti in Tàtari est istadu caraterizadu dae una rinàschida religiosa in sa diòtzesi. Su preladu lombardu difatis aiat favoridu sa torrada de sa vida monàstica in su Cabu de Susu de s’Ìsula.
Pro more suo sa basìlica de Sacarza fiat istada afidada a sos paras benedetinos, torrados a pustis de una presèntzia istòrica in su tempus de sos giudicados.
In su cuartieri de su Late Durche, nàschidu in ue bi fiat s’antiga bidda de Bosove, in espansione in sos annos ‘60, a prus de àere istituidu sa parròchia, aiat afidadu a sos missionàrios de su PIME sa crèsia de Nostra Segnora de su Late Durche, giai Santu Lenardu de Bosove.
In prus, in sos annos ‘40 aiat acollidu satzerdotos tzinesos chi no aiant chertu tzèdere a sas impositziones de su regime maoista.
Semper in òtica missionària cheret interpretada s’istitutzione de sa parròchia de Santu Gaine de Bancali, giassu a tesu dae su tzentru urbanu e privu de unu logu de agregatzione.
Su fervore missionàriu de su tempus aiat fatu in modu chi pròpiu dae Tàtari fiat partida s’idea de istituire sa chi oe est sa Die Missionària Mundiale.
Mussegnor Mazzotti aiat agatadu in padre Manzella, ateruna figura istòrica de sa tzitade, presente in Tàtari dae annos in antis, un’agiudu e unu catalizadore de custa òpera missionària.
S’atentzione sua fiat finas pro su recùperu de sos logos de cultu. Aiat fatu restaurare su duomo de Santu Nigola, chi aiat torradu a abèrrere a su cultu in su 1951, sa crèsia de Santa Caderina e sa de Santu Micheli.
Mussegnor Mazzotti est mortu su 31 de gennàrgiu de su 1961. L’ant interradu, pro volontade sua, in sa cripta de sa crèsia de Santu Micheli, tèmpiu chi issu etotu aiat fatu restaurare. Annos a coa, a rechesta de unos cantos satzerdotos, bida sas cunditziones malas chi s’agataiat sa crèsia, nche l’ant leadu a sa catedrale de Santu Nigola.
(luca foddai)
Leave a comment