S’empirismu inglesu: Berkeley e Hume

–de Giuseppe Corronca–

George Berkeley (1685-1753) est unu filòsofu, teòlogu e pìscamu irlandesu chi impreat s’empirismu pro sa defensa de sa religione. Intre sas òperas suas de importu ammentamus An Essay towards a New Theory of Vision (1709), A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge (1710) e Àlciphron (1732) chi est unu diàlogu polèmicu contra a sos lìberos pensadores.

 Sa filosofia sua est cramada immaterialismu, ca sos ùnicos ogetos de sa connoschèntzia umana sunt sas ideas chi, pro esistire, depent èssere: «esse est percipi». S’ogetu e sa pertzetzione sunt sa matessi cosa. S’ùnica sustàntzia rèale est s’ispìritu chi pertzepit sas ideas, sos corpos materiales non si pertzepint luego. Sas ideas non sunt ativas, ma sunt privas de fortza e de atzione: ativu est petzi s’ispìritu chi las tenet. Custas ideas sunt produidas dae unu ispìritu superiore chi est Deus.

Berkeley negat sa distintzione fata dae Locke intre calidades primàrias e segundàrias (totus sas calidades sunt segundàrias, est a nàrrere sugetivas) e fintzas s’idea de substratu, est a nàrrere de matèria.

Àteru esponente de s’empirismu inglesu est s’iscotzesu David Hume (1711-1776), chi conduit s’empirismu a una concluida iscètica: s’esperièntzia no est segura e non podet fundare sa connoschèntzia, chi est petzi probàbile. S’òpera sua prus de importu est intitulada A Treatise of Human Nature (1739), e in su 1748 pùblicat s’òpera An Enquiry Concerning Human Understanding, chi est una rielaboratzione prus simple de sa prima parte de su Treatise.

In custa òpera Hume distinghet sas pertzetziones in impressiones e in ideas o pensamentos. Sas primas intrant cun prus fortza in sa cussèntzia, sas segundas sunt immàgines lànguidas de sas impressiones. Sas ideas, difatis, benint dae s’impressione chi li currispondet e non bi sunt ideas de sas cales, in antis, non si at tentu impressione. Sa facultade de pònnere in relata sas ideas est s’immaginatzione.

Totus sos arresonos chi pertocant realidades o fatos, si fundant subra sa relata de càusa-efetu, chi non si connoschet a priori, cun su arresonu meru, ma petzi cun s’esperièntzia. Ma sa relata càusa-efetu, no est netzessariamente ogetiva. Cando unu fatu si repitit semper e no intervenit s’arresonu, si at s’abitùdine: pro esempru nois, pro abitùdine, ischimus chi cras su sole si pesat, ma no est naradu chi si peset. S’abitùdine, duncas, acrarit ma non dat giustificatzione de sa netzessidade de sos ligàmines causales.

Sa facultade de apostivigare sa relatzione intre sas ideas est definida dae Hume “immaginatzione”. A custu propòsitu de importu mannu est su printzìpiu de “assòtziu” intre sas ideas chi òperat pro mèdiu de tres critèrios: assimìgiu, contiguidade in su tempus e in su tretu e causalidade.

Hume distinghet intre propositziones chi pertocant relatas intre sas ideas (comente sas propositziones matemàticas) e sas propositziones chi pertocant sos fatos (comente sas propositziones de sas iscièntzias naturales). Sas primas si podent iscobèrrere pro mèdiu de s’operatzione sola de su pensu, sas segundas, imbetzes, sunt fundadas subra de s’esperièntzia.

A sa base de sa filosofia de Hume, comente si podet bìdere, b’est su progetu de fraigare una “iscièntzia” de sa natura umana subra una base isperimentale, anàloga a cussa teorizada dae Francis Bacon pro su chi pertocat sa natura fìsica. In Hume est presente una tendèntzia empirìstica e anti-metafìsica; difatis issu crìticat sas provas de s’esistèntzia de Deus.

Sa prova ontològica, cosmològica e teleològica sunt postas in discussione ca s’esistèntzia, pro Hume, est semper matèria de fatu o de esperièntzia e duncas non podet èssere dimostrada cun argumentos lògicos. S’eredidade filosòfica de Hume est istada leada in cunsideru dae sos illuministas a Kant, dae sos positivistas a sos pragmatistas fintzas a lòmpere a Husserl, a su neoempirismu e a sos esponentes de sa filosofia analìtica. Hume e Berkeley, paris cun Locke, ant lassadu una eredidade filosòfica rica e de importu, chi prepara su terrinu a sos istùdios benidores non solu in àmbitu mescamente filosòficu, ma fintzas in àmbitu iscientìficu.