S’emergèntzia sanitària in atu at crèschidu sas dificultades de sas impresas sardas

S’emergèntzia sanitària in atu at crèschidu sas dificultades de sas impresas sardas

S’emergèntzia sanitària in atu at crèschidu sas dificultades de sas impresas sardas chi depent parare fronte a su rincaru de s’energia, sa mancàntzia de licuididade e a sas dificultades leende finantziamentos. Problemas chi diant pòdere addasiare sa ripresa econòmica e fàghere crèschere s’inflatzione.

In su 2021, francu pro su turismu, sa crèschida in Sardigna s’est firmada a su 4,1%, contra a su 6,5% natzionale.

Sos nùmeros s’agatant in unu documentu de s’Ufìtziu Istùdios de sa CNA Sardigna chi at elaboradu sos datos Istat e fatu una chirca intervistènde unu campione de impresas cun prus de 3 dipendentes, de sas 23.300 chi impreant prus de 197mìgia addetos.

In s’ìnteri de sa pandemia, su 37% de sas impresas at minimadu personale, ispàtzios, cando non sos impiantos. Petzi su 38% de sos imprendidores est animosu pru su 2022. Su rincaru de s’energia ponet in pistighìngiu prus de s’11% de sas impresas. Su 20% sutalìneat chi una de sas minetzas printzipales pro s’atividade issoro est sa mancàntzia de licuidade e sa dificultade in su crèditu. Sena si nche ismentigare chi in làmpadas 2021 su tassu de interesse mèdiu pagadu dae sas impresas sardas fiat unu de sos prus artos in Itàlia.

“Sa situatzione de sas impresas in su 2022 ponet a pessare, – narant Luigi Tomasi e Francesco Porcu, presidente e segretàriu regionale de sa Cna – s’aumentu de sa bulleta energètica est ponende in perìgulu atividades econòmicas meda. Semus isetende cun urgèntzia un’interventu de su Guvernu pro lis torrare a sas impresas a su mancu una parte de sas ispesas. E pro sa mancàntzia de licuidade perenne, a sa Regione pedimus de istituire unu Fundu de crèditu pro sas impresas prus minores”.

Mariantonietta Piga

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *