Fabritziu Dettori at fatu de sa passione pro su tataresu una militàntzia linguìstica. Pro annos est istadu espertu esternu in progetos iscolàsticos in Tàtari. In prus est s’autore de unu ditzionàriu bilìngue, tataresu- italianu, in lìnia, mutidu Togo. Est finas autore de libros pro pipios in limba turritana.
In Sigreti di Sardigna, conti pa tutti, ponet paris oto contos destinados a sa pitzocalla. Giai in s’atividade iscolàstica Dettori aiat publicadu giornaleddos de classe fatos paris cun sos istudiantes, favorende in custu modu sa familiaridade finas cun sa limba iscrita.
In custa publicatzione s’autore abarrat fidele a s’iscopu didàticu ispartzighinende in sa narratzione faeddos pagu connotos o giai essidos dae s’usu de ogna die.
A prus de custu sos contos cuntenent messàgios de caràtere sotziale e istòricu dedicados a sos pipios. In La mamma, pro nàrrere, est tratadu su tema de s’acollèntzia riservada a unu pipiu istràngiu; in Trampeddu la fuimmiggura contat de s’importàntzia de su traballu e de sa lealtade chi si depet a una comunidade; Aisadela e lu piubaru di Aram est imbetzes un’ocasione pro imparare a sos pipios, in forma de contu imbentadu, carchi elementu de s’istòria sarda chi in iscola a su sòlitu no istùdiant e duncas non connoschent.
A custu propòsitu, pro s’autore Tàtari no est bidu, comente càpitat meda, che a un’ìsula partzida dae su restu de sa Sardigna, ma faghet parte, e ddu dimustrat cun sos riferimentos a su regnu de Arbarè, de un’istòria e de una traditzione culturale prus manna.
In custu libru tenimus una sìntesi de s’atividade de Dettori, chi est literària e a su matessi tempus de recùperu linguìsticu. Difatis a sa fine de su libru ddo’at unu glossàriu, finas cunsiderende chie sunt sos destinatàrios de s’òpera.
Sigreti di Sardhigna, conti pa tutti, est istadu publicadu dae sa EDES de Tàtari in su 2014.
(gianni muroni)
Leave a comment