Sa prima luna de Saturnu l’at imbènnida in su 1655 s’astrònomu Christiaan Huygens. A pustis de bator sèculos sos sientziados sunt sighende a iscobèrrere satèllites naturales de su pianeta. In unu raportu reghente ant annantu in manera ufitziale 128 lunas a su gigante de gas a aneddos, giughende su nùmeru cumpletu de satèllites ligados a sa fortza de gravidade sua a 274, belle tres bias sos de Giove (chi sunt 95 “ebbia”).
Sas 128 lunas las at imbènnidas un’iscuadra de astrònomos de sas Universidades de Taiwan, Canada, Istados Unidos e Frantza cun s’agiudu de su telescòpiu Cfht (Canada-Frantza-Hawaii) chi s’agatat in un’osservatòriu in pitzu a unu monte in s’otzèanu Patzìficu. Cun osservatziones fatas intre su 2019 e su 2021 su grupu aiat giai assebertadu 62 satèllites in prus, un’iscoberta chi los at cumbintos a sighire s’esploratzione chi in su 2023 at permissu de agatare sos àteros. Como s’Unione astronòmica internatziomale at ufitzializadu s’iscoberta de sos noos.
In custa acuntèssida non semus faeddende de satèllites chi si bident bene, comente Titanu, Rea, Giapetu o Encelado. Cunforma a unu comunicadu de s’Universidade de sa British Columbia custas lunas sunt rocas a forma de patata cun diàmetros de pagos chilòmetros. Forsis sunt restos de satèllites prus mannos chi si sunt atapados a pare in sos ùrtimos 100 miliones de annos.
Pro como finas sa nomencladura no est nudda de particulare. S’Unione astronòmica internatzionale at assinnadu in manera provisòria a sas lunas nùmenes simigiantes a sos de sos asteròides, formados dae una sèrie de nùmeros e lìteras. Cussos definitivos los ant a istabilire prus in dae in antis e ant a èssere ispirados a divinidades gàllicas, norrenas e de sos inuit canadesos.
