A pustis de sete annos s’Iran est torradu a abèrrere s’ambasciada sua in Aràbia Saudita. Sos duos Paisos fiant a prima posca chi s’Aràbia aiat cundennadu unu religiosu sciita — sa fide islàmica de sos iranianos — a èssere mortu. Sas duas potèntzia de su Mesu Oriente sunt dae annos in pelea impitende àteros logos comente giassu de batalla, pro esempru su Yemen e s’Iraq. B’at de nàrrere chi ambos duos non sunt Istados in ue si potzat bìvere in libertade, ma sunt famados in totue pro sas proibidas a sa vida fitiana, mescamente de sas fèminas.
Pròpiu s’Iran in sos meses colados at persighidu manifestadores medas, pro su prus giòvanos, contra a su regime teocràticu. Cundennas a morte, presone e torturas chi ant fatu sessare sas manifestatziones in su sàmbene. Su seberu de torrare a abèrrere a s’inimigu suo prus mannu, podet èssere unu sinnale de dificultade e de voluntade de apaghiare sa polìtica èstera, pro contivigiare cussa de intro.
Pro acrarire deretu chi paghe non cheret nàrrere debilesa, s’Iran a su mangianu at decraradu su caminu nou cun s’Aràbia, e a sero decrarat chi at fabbricadu unu mìssile ipersònicu. Custa genia de arma est capatze de barigare sas defensas connotas como e lòmpere finamentas milli batorghentos chilòmetros a tesu. Non b’at proa peruna chi custu bandu siat berdaderu, ma su seberu de sa matessi die pro duas noas gasi est de importu.
(redatzione)
Leave a comment