de Mauro Piredda
Cando s’impitant unos cantos tèrmines in una dibata e, pro mèdiu de sos matessi, si cheret cumbìnchere sa gente de àere resone, est pretzisu a bi meledare meda si non si cheret cùrrere s’arriscu de fàghere a rìere. Unu de sos tèrmines impitadu sena meledu bastante est “fascismu”.
Sa pràtica fascista in contu de limba at duos aspetos chi nemos (o belle nemos) mentovat: su càmbiu (o s’isturpu) de sos sambenados e de sa geo/toponomàstica. L’at fatu s’Itàlia in sas terras islovenas. Ma l’at fatu finas inoghe. L’ischimus. E nemos (o belle nemos) at postu mai in discussione su fascismu italianu contra a sa limba sarda
Sa resistèntzia natzionale (!!!) l’amus àpida contra a sa tentada de àere una limba sarda ufitziale pro mèdiu de una grafia comuna e gasi faghende s’Itàlia, mancari chi no avaloret sa pròpia limba, no at mancu bisòngiu de praticare su “divide et impera” cunforma a sa nostra.
Ca inoghe semus impignados a fraigare limbas e natziones in porfia, finas cun conchistas territoriales (s’Ogiastra) e cun càmbios de sa toponomàstica (Girasoli imbetzes de Gelisuli).
Inoghe cale si siat cosa chi no est campidanesa (de su Grandu Campidanu, a manera òvia) est logudoresa. E tando sa Lsc est logudoresa mancari chi assimiget prus a su sardu de Abbasanta (giudicadu de Arborea) mancari chi non mudet sos sambenados e sos nùmenes de sos logos (abarrat Putumajore imbetzes de Putzumajore).
Ma leamus su còdighe de sa poesia a bolu (chi impitat “fizu” imbetzes de “fìgiu”) chi de continuu benit leadu a esèmpiu pro partzire. Pro ite lompet a meridione e est cantadu dae ogiastrinos (Gàiru no est in Campadània)? De su restu est prus setentrionale de sa Lsc! No at a èssere chi sos comitados de sas festas chi los chircant cada bia sunt in realidade sa de chimbe colunnas de sas trupas fascistas de Corràine e Coròngiu?
A cherimus èssere sèrios?