Sa rivista informàtica http://theculturetrip.com at publicadu un’elencu de sas 10 limbas prus antigas chi galu si faeddant in su mundu. No ischimus in base a cales critèrios at isseberadu custos idiomas e no àteros (in sos cummentos a s’artìculu b’at crìticas a custu propòsitu). Semper e cando, custa est un’ocasione pro faeddare de limbas, comente costumamus nois a fàghere in sa rivista nostra. E deo apo bortadu s’artìculu dae s’inglesu e su sardu. (Sarvadore Serra)
Ebràicu
S’ebràicu est unu casu curiosu, ca essentzialmente est essidu dae s’usu comunu a fùrriu de su 400 AD e est abbarradu comente limba litùrgica pro sos giudeos in totu su mundu. Belle gasi, cun s’isvilupu de su movimentu sionista in sos sèculos XIX e XX, s’ebràicu at tentu una renàschida e est devènnidu s’idioma ufitziale de s’Istadu de Israele. Mancari sa versione moderna siat diferente dae sa versione bìblica, sos chi tenent s’ebràicu comente limba materna cumprendent totu su chi b’est iscritu in su Testamentu Antigu e in sos testos collegados. Sigomente sos primos faeddadores de s’ebràicu modernu a s’ispissu teniant s’ yiddish comente limba materna, s’ebràicu modernu est istadu influentzadu dae custa àtera limba giudàica.
Tamìl
Su tamìl lu faeddant unos 78 milliones de pessones. Est reconnotu comente limba ufitziale in Ìndia, Sri Lanka e Singapore. Est s’ùnica limba clàssica chi est cròmpida a nois. Faghet parte de sa famìlia linguìstica dravìdica. Sos istudiosos ant agatadu iscritziones in Tamìl chi nche torrant a su de tres sèculos in antis de Cristos. A diferèntzia de su sànscritu (un’àteru idioma indianu antigu chi est essidu dae s’usu comunu a fùrriu de su 600 in antis de Cristos e como l’impreant, pro su prus, petzi in sa liturgia) su tamìl at sighidu a s’isvilupare e como est sa de 20 limbas prus faeddadas in su mundu.
Lituanu
Sa famìlia de limbas chi nde faghent parte su prus de sos idiomas de Europa est s’indoeuropeu. Ma custos idiomas ant cumintzadu a s’ischirriare forsis a fùrriu de su 3.500 in antis de Cristos. Si sunt isvilupados in deghinas de àteras limbas comente su tedescu, su sardu, s’inglesu, perdende a bellu a bellu sos caràteres chi aiant cumpartzidu. Belle gasi su lituanu, chi faghet parte de sa branca bàltica de sa famìlia indoeuropea, at mantesu meda de sos caràteres de su chi sos linguistas li narant proto-indo-europeu (PIE), est a nàrrere sa limba chi issos narant chi si faeddaiat a fùrriu de su 3.500 in antis de Cristos. Pro custa resone su lituanu at mantesu sos sonos e sas règulas de gramàtica de su PIE prus de cale si siat parente linguìsticu, e si podet nàrrere, duncas, chi est una de sas limbas prus antigas de su mundu .
Farsi
Est un’idioma chi faeddant in Iràn, Afghanistàn e Tajikistàn. No est àteru si non su persianu cun un’àteru nùmene. Est su discendente diretu de su persianu antigu, s’idioma de s’Impèriu Persianu. Su persianu modernu at leadu forma a fùrriu de su 800 AD, e una de sas cosas chi lu diferèntziant dae limbas modernas medas est chi at cambiadu relativamente pagu dat tando. Sos chi faeddant oe in persianu diant pòdere leare in manu un’iscritu de su 900 AD e diant pòdere tènnere prus pagu dificultade, pro lu lèghere, chi non, pro nàrrere, un’anglòfonu pro lèghere Shakespeare.
Islandesu
Est un’àtera limba indoeuropea, e faghet parte de sa branca germànica setentrionale (tantu pro fàghere unu paragone, fintzas s’inglesu est una limba germànica, ma faghet parte de sa branca germànica otzidentale). Medas limbas germànicas si sunt simplificadas e ant pèrdidu unas cantas caraterìsticas chi àteras limbas indoeuropeas tenent (pro nàrrere, probabilmente no ais intesu mai faeddende de sos casos si no est chi ais istudiadu su latinu o una limba islava) ma s’islandesu s’est isvilupadu in manera meda prus cunservativa e at mantesu medas de cussas caraterìsticas. Su guvernu danesu chi b’est istadu dae su sèculu 14 a su sèculu 20 at tentu pagu efetu a beru in sa limba, chi duncas, pro su prus, est abbarrada comente fiat dae cando nche l’ant giuta sos colonos norvegesos, e sos chi faeddant in islandesu leghent cun fatzilidade sas sagas iscritas sèculos a como.
Matzèdone
Sa famìlia linguìstica islava, in ue b’at, in mesu de s’àteru, su russu, su polacu, su tzecu e su croatu, est bastante giòvana. Custas limbas ant cumintzadu a s’isvilupare dae s’antepassadu comunu issoro, s’islavu comunu (o protoislavu), cando Tzirillu e Metòdiu ant istandardizadu sa limba, creende su chi oe li narant islavu antigu eclesiàsticu, e ant creadu un’alfabetu apòsitu. Duncas nch’ant giutu sa limba a nord, in su sèculu 9, cando sunt andados a cunvertire sos islavos a sa cristianidade. Beniant dae unu logu a nord de sa Grètzia, forsis sa chi como est sa Matzedònia, e su matzèdone (comente su bùlgaru, chi si b’assimìgiat meda) est sa limba chi oe est ligada de prus a sa limba islava eclesiàstica antiga.
Bascu
Est s’ùrtimu de sos mistèrios linguìsticos. Custu idioma lu faeddant in parte de s’Ispagna e de sa Frantza, ma non tenet ligàmenes cun sas limbas romànicas (comente sunt s’ispagnolu e su frantzesu), nen cun peruna àtera limba de su mundu. Sos linguistas ant fatu ipòtesis medas subra de cale limba podet èssere imparentada cun su bascu, ma peruna teoria at mustradu de tènnere cunsistèntzia. S’ùnica cosa segura est chi su bascu esistiat in cussa àrea in antis chi esserent arribbadas sas limbas romànicas – est a nàrrere, in antis chi sos romanos esserent andados a cue cun su latinu dae ue, pustis, sunt nàschidos s’ispagnolu e su frantzesu.
Finlandesu
Custa limba no l’ant iscrita fintzas a su sèculu 16, ma, comente cada idioma, tenet un’istòria chi andat prus a in segus in su tempus. Faghet parte de sa famìlia linguìstica ugrofìnnica, in ue bi sunt s’èstone, s’ungheresu e àteras limbas minores faeddadas dae grupos minoritàrios in Sibèria. Belle gasi, in finlandesu b’at medas paràulas leadas dae àteras famìlias de limbas durante sos sèculos. In casos medas, custas paràulas sunt prus a curtzu a sa forma originale issoro in finlandesu chi no in sas limbas dae ue derivant. Sa paràula pro “mama”, aiti, pro nàrrere, benit dae su gòticu, limba chi non si faeddat prus. Sa paràula pro “re”, kuningas, benit dae sa paràula germànica antica kuningaz , chi no esistit prus in perunu idioma germànicu.
Georgianu
Sa regione caucàsica est a beru unu terrinu fèrtile pro sos linguistas. Sas limbas printzipales de sos tres Istados sudcaucàsicos, Armènia, Azerbaijàn, e Geòrgia, benint dae tres famìlias de limbas cumpletamente diferentes – rispetivamente indoeuropea, tùrchica, e kartveliana. Su georgianu est sa limba kartveliana prus ispainada, e est s’ùnicu idioma caucàsicu cun una traditzione literària antiga. S’alfabetu suo bellu e ùnicu est fintzas antigu meda – si pessat chi l’apant adatadu dae s’aramàicu in su de tres sèculos AD. Mancari non si tratet de un’ìsula linguìstica comente su bascu, b’at petzi 4 limbas kartvelianas, totu faeddadas dae grupos minoritàrios in Geòrgia, sena perunu collegamentu cun àteras limbas in su mundu.
Gaèlicu irlandesu
Mancari, oe in die, custu idioma lu faeddet comente limba materna petzi una majoria pitica de sos irlandesos, tenet un’istòria longa. Faghet parte de sa branca tzèltica de sas limbas indoeuropeas, e esistiat in sas ìsulas chi como sunt sa Gran Bretagna e s’Irlanda meda in antis chi esserent cròmpidas sas influèntzias germànicas. Su gaèlicu irlandesu est sa limba dae ue sunt nàschidos su gaèlicu iscotzesu e su manx (chi faeddaiant in s’Ìsula de Man), ma su fatu chi a beru lu còllocat in custu elencu est su fatu chi tenet sa literadura vulgare prus antiga de s’Europa Otzidentale. In s’interi chi in su restu de Europa faeddaiant sas limbas issoro e iscriiant in latinu, sos irlandensos detzidiant, imbetzes, de iscrìere in sa limba issoro.
Leave a comment