Sa crèsia de Santu Pedru de Silki est una de sas prus antigas e cun prus istòria de sa tzitade de Tàtari. Non connoschimus de seguru s’annu de fundatzione ma depiat esìstere giai in su de dòighi sèculos.
In su logu ddoe fiat s’antiga bidda de Silki, chi a sa fine de su Regnu de Turres in su 1272 fiat intrada in sa repùblica de Tàtari e a coa a pustis de sa costitutzione de su Regnu de Sardigna e Còrsica, suta controllu aragonesu, fiat passada dae una banda a s’àtera finas a sa fine de sa gherra.
A pustis de una presèntzia de mòngias benedetinas in sa segunda metade de su de bìndighi sèculos, in s’annu 1467 fiant arribados sos paras minores frantziscanos.
Sa crèsia est pagu prus a mancu dae cuddu tempus su santuàriu de Nostra Segnora de sas Gràtzias. Difatis in su 1472 aiant agatadu, durante sa predicatzione de Bernardino de Feltre, s’istàtua de sa Vìrgine in sa base de una colunna, chi fiat ruta durante una tzelebratzione a subra de una mama e de unu fìgiu chi si fiant sarvados.
Su simulacru, artu mesu metru, de tzeràmica, est de una Nostra Segnora Odighìtria. Custa rapresentatzione iconogràfica, chi cheret nàrrere de su Bonu Caminu, est populare in totu sa Sardigna, in ue s’agatant paritzas Nostras Segnoras de Ìtria, corrutzione de su nùmene bizantinu originàriu.
Dae su 1943 s’istàtua andat in prufessone dae Santu Nigola a Santu Pedru in su mese de maju pro sa promita fata dae mussegnor Mazzotti chi aiat pedidu a sa Mama de Deus de sarvare sa tzitade dae sos bombardamentos americanos.
Sa crèsia giughet partes agiuntas durante sos sèculos. S’àtriu pro nàrrere est de su de deghessete sèculos, su portale de linna imbetzes est de su 1721. Sa parte prus antiga, che a sa navada tzentrale e su campanile a pranta cuadrada, est romànica, finas si sa cobertura est de su seschentos, de pedra, mentras a printzìpiu fiat de linna.
(gianni muroni)
Leave a comment