In antis de s’editu de Saint Cloud, pregonadu dae Napoleone in su 1804, chi istabiliat chi sos mortos cheriant interrados foras de sas biddas, pro resones de salude pùblica, sas tumbas s’agataiant in sas crèsias o a inghìriu issoro.
In Tàtari fiat su pròpiu. B’at novas de una tumba chi in s’antiga crèsia de Santa Caderina, distruta pro resones galu non craras a metade de su de deghennoe sèculos, aiat crepadu su pavimentu durante una tzelebratzione.
B’aiat puru, a intro de sa tzitade betza, un’àrea dedicada a sas sepulturas.
In dae in antis de sa crèsia de Santu Nigola b’aiat una crèsia, a prus de sa de Santu Giagu, chi fiat intitulada a Santu Gaine. In sa crèsia fiat ativa sa Cunfradia dedicada a su santu. Una prova de custu antigu tìtulu est sa presèntzia galu a dies de oe in sa cripta de su tèmpiu de istàtuas de linna de sos tres màrtires turritanos, Gaine, Protu e Gianuàriu.
In sas primas duas dècadas de su de degheoto sèculos in ue s’agataiat custa crèsia nd’aiant fraigadu una noa, chi aiant intituladu a Santu Micheli. Su fràigu at leadu sa figura chi tenet galu como a pustis de annos. Sa fatzada difatis l’aiant acabbada a sa fine de su matessi sèculu.
A printzìpiu su tèmpiu, chi a inghìriu suo non fiat galu fraigadu, giughiat duos muros a costàgiu chi inserraiant totu s’àrea de su campusantu, finas dae sa prima metade de su de deghessete sèculos. In sos muros si aberiant sos portales de intrada de su campusantu.
Sa nàschida de su campusantu nou, foras de sa tzitade, at duncas rapresentadu unu cambiamentu epocale pro su chi pertocat sa pràtica funerària e religiosa, ma finas unu càmbiu de sa cara de sa tzitade, cun s’abbandonu de sas àreas tzimiteriales prus antigas.
In s’arcu de sa capella majore de Santu Micheli, chi oe est sede de su museu diotzesanu, b’est s’àbbile imperiale sìmbolu de sa Domo de Àustria, chi nos ammentat su tempus chi aiant cumintzadu a la fraigare.
(luca foddai)
Leave a comment