S’ierru no est galu intradu. E pro custu b’at de si pònnere carchi pregonta in contu de un’abate anacoreta chi, narant sos contos, nch’intreit a s’inferru pro li furare sas framas e caentare custa terra. Oe, cun su praneta acaloradu de sesi, a lu diat torrare a fàghere? Chi nono e chi emmo, s’istòria peri sas cussòrgias de su mundu est marcada in su calendàriu e, a pustis de sa missa de merie de cras, vigìlia nòdida, chi b’apat fritu o mancu, in Thinscole ant a inchèndere su ‘Olone in onore de Sant’Antoni, s’abate.
A pustis de su Ramasinu de domìniga colada, cun sos thiniscolesos chi nch’ant giutu a pratza sas frascas dae sos sartos de sa bidda, su fogu de cras est s’apuntamentu comunitàriu de s’annu nou comintzende: framas propitziatòrias chi (comente in àteros logos de Sardigna) aunint sacru e profanu, cristianèsimu e paganèsimu. E semper cras, intre unu pistiddu (su durche locale de custa festa) e una tatza de binu, in Thiniscole b’at a èssere sa prima essida de s’Orcu de Montiarvu.
A custa caratza de su carrasegare antigu de sa bidda l’ant torrada a bogare a campu sos de s’assòtziu omònimu nàschidu dae carchi annu cun s’idea de lassare sas cosas comente fiant, minispretziende sa prassi de nche giùghere custas bestes peri sas pratzas istiales cando non peri sas prajas.
Cras, duncas, ant a essire s’Orcu matessi («Un’òmine mutatu in bèstia chie s’atracait in su monte», in una gruta-presone chi pigat su nùmene suo), su Guardianu, su Tintinnatu e su de Voe Jacu. Custu ùrtimu, su boe chi abarraiat in dae in antis sas domos de sos moribundos muilende·bi a de note, rapresentat sa “novidade” pro custu Sant’Antoni. Cosa chi non fiat presente sas àteras duas editziones coladas.
S’àtera novidade, sa caratza de sa Partorja, l’amus a bìdere su 21 de freàrgiu, su martis de carrasegare, cando a sa bèstia l’ant a tènnere in tretos de Riu Sicu, suta sa punta de Su Cucurarvu. presa a soca, surrada a “foetes” e giuta a bidda pro la sacrificare in onore de Diònisu, su deus de sa vegetatzione, de sa fertilidade e de s’èstasi. In custa ocasione sa Partorja, cun sas bestes de viuda, cun cara tintinnada e cun matza prena istorchende sa fèmina ràida, at a tzichirriare a dòlimas fintzas a cando no l’intregant a mandigare e a bìere.
Cun Sant’Antoni s’aberit duncas su perìodu pre caresimale de su carrasegare. Si unu tempus cun su ‘Olone massajos e pastores osservaiant sa diretzione de su fumu de su ‘Olone pro intzertare sos favores de s’annada agrària, cun su carrasegare, su sacriftziu de sa bèstia rapresentat sa rinàschida de sa natura e, craru, s’augùriu de sa bona regorta peri sos sartos.
màuru piredda
Leave a comment