Sa segunda metade de su de deghennoe sèculos est istada pro sa tzitade de Tàtari un’època traumàtica. Càmbios radicales in sa topografia tzitadina e un’epidemia de colera ant marcadu pro semper sa cara de sa capitale turritana.
In unu perìodu de conflitualidade contina intre sa Crèsia e s’istadu sabàudu sa classe polìtica e intelletuale de sa tzitade no est cherta abarrare a un’ala e, unu pagu pro motivatziones polìticas detadas dae anticlericalismu e unu pagu pro pònnere in fatu a sa frebba modernista, est istada responsàbile de sa cantzellatzione de monumentos istòricos antigos de sèculos.
Su casu prus connotu est de s’abbatimentu de su casteddu, ma forsis su prus dolorosu, pro su chi rapresentaiat, est su de sa crèsia de Santa Caderina.
Su tèmpiu catòlicu esistiat giai in su 1278 cando fiant istadas istituidas sas chimbe parròchias: Santa Caderina, Santu Nigola, Santu Donadu, Santu Sistu e Santu Apollinare.
Cun motivatziones chi galu oe parent bastante dèbiles, est a nàrrere sas cunditziones malas chi fiat sa crèsia, massimamente sa cobertura, sa Comuna aiat detzìdidu de nche la ghetare e de passare su tìtulu a sa crèsia de Gesùs e Maria, chi fiat sa crèsia de sos gesuitas, bogados dae Tàtari in su 1848.
A nudda fiant serbidos sos tentativos de s’archipìscamu Varesini de firmare sa demolitzione. In su 1852 aiant cumintzadu a nde leare sa cobertura e in su giru de tres annos in ue fiat sa crèsia, dae in ue partiat sa professone de sos Candeleris, aiant fraigadu unu palatzu e ricavadu una pratza, sa chi como est pratza Azuni, chi òcupat su logu de s’antiga iscalinada.
S’òpera fiat istada acabbada in su 1855, a pustis de una pàusa fata neghe de s’epidemia de colera, chi in s’istadiale aiat mortu agiumai una parte de bator de sa populatzione.
E pròpiu a sa demolitzione sacrìlega sa vox populi atribuiat su castigu divinu de sa maladia.
De custos e àteros fatos faeddat su libru Buttate giù quella Chiesa, de Cosimo Filigheddu e Sandro Roggio, publicadu dae sa Edes in su 2018.
(luca foddai)
Leave a comment