– de Salvatore Serra –
S’Acadèmia de sa Limba Asturiana (in asturianu: Academia de la Llingua Asturiana o ALLA) est un’organismu pùblicu de su Guvernu de Astùrias fundadu in su 1980 pro istudiare, promòvere e defensare s’asturianu.
ISTÒRIA
Su 10 de freàrgiu de su 1919 aiant fundadu in Gijón sa Reale Acadèmia Asturiana de sas Artes e de sas Lìteras, promòvida dae pessones comente Pin de Pría, Francisco González Prieto, Fermín Canella e su conte de Revilla Gigedo. Fiat partzida in bator setziones, e s’obietivu printzipale fiat a bogare a campu unu ditzionàriu e una grammàtica asturianas e a publicare una revista. Sas àteras setziones teniant comente finalidade su promovimentu de sa literadura, de su teatru e de sa mùsica asturianas. Custa acadèmia at postu su sèmene de s’organismu chi b’est como.
In su 1945 sa Cummissione Gestora de sa Diputatzione at aprovadu sa creatzione de un’ istitutzione acadèmica, s’Istitutu de Istùdios Asturianos, dedicada in manera espressa a sa chirca e a s’istùdiu, a sas publicatziones, a s’insinnamentu e a sa divulgatzione de sa cultura asturiana.
Cando in Ispagna est torrada sa democratzia s’ ente preautonòmicu, su Cussìgiu Regionale, at aprovadu sa creatzione de un’àtera academia, chi la diant àere fundada su 15 de nadale de su 1980. Sas finalidades suas sunt, comente narant sos istatutos aprovados su 6 de abrile de su 1981, e modificados su 12 de abrile de su 1995, s’istùdiu e normalizatzione grammaticale de s’asturianu, s’inventàriu de su lèssicu, su promovimentu de sa difusione sua, sa regularizatzione de s’insinnamentu suo, s’istìmulu a s’impreu suo comente mèdiu de espressione de sos asturianos, s’amaniòngiu de cuncursos literàrios, sa realizatzione de istùdios, sa vigilàntzia in contu de deretos linguìsticos de sos asturianos.
Xosé Lluis García Arias est istadu su presidente dae sa fundatzione finas a s’annu 2001. Sa sutzessora in s’incàrrigu est Ana Cano. S’Acadèmia tenet 24 membros de nùmeru, 20 membros currespondentes e 16 acadèmicos onoràrios.
TRABALLOS
In su 1981 est essidu su primu traballu normativu de s’Acadèmia, “Normes Ortográfiques y Conxugación de Verbos”. Àteras publicatziones de importu sunt sa “Gramática de la Llingua Asturiana” in su 1998, e, in su 2000, su “Diccionariu de l’Academia de la Llingua Asturiana”, connotu finas cun sa sigla «DALLA».
Pùblicat periodicamente una revista intitulada “Lletres Asturianes” (bulletinu ufitziale de s’istitutzione), e finas libros e revistas relatzionados cun s’istùdiu de sa limba, de sa literadura e de sa cultura asturiana: “Cultures. Revista de cultura asturiana y Lliteratura. Revista lliteraria asturiana”. In mesu de sas regortas de libros b’at: “Toponimia”, “Llibrería Llingüística” (istùdios filològicos), “Preseos” (vocabulàrios) “Cartafueyos Normativos” (testos normativos de aplicatzione in su protzessu de normalizatzione sotziale de sa limba asturiana), “Llibrería Académica” (creatzione literària), “Escolín” (infantile), “Lliteratura Xuvenil”, “Cuquiellu”, “Mázcara” (teatru)…
In prus, dae su 1982, festat cada annu sa “Día de les Lletres Asturianes” (Die de sas Lìteras Asturianas), e finas unas cantas sessiones internatzionales de istùdiu (“Xornaes Internacionales d’Estudiu”), annuale, e su “Alcuentru “Llingua Minoritaria y Educación”, biennale).
Leave a comment