Sa precariedade de sos archìvios in sa retza

Sa precariedade de sos archìvios in sa retza

Su  primu de cabudanni  de su 2017 Tuenti, sa retza sotziale  ispagnola posta in andare in su  2006 e chi pro tempus meda est istada una prataforma de primore pro sos givaneddos, at serradu pro semper. Cun issa sunt isvanèssidas prus  de 6.000 milliones de fotografias chi sos impitadores aiant remunidu in cue. Sa retza aiat abèrtidu  e postu a disponimentu de sos usuàrios unu programma pro iscarrigare sos album, però b’at àpidu pessones medas chi, o pro ismèntigu, o pro trascuradesa, o ca non si nde fiant abbigiadas,  ant pèrdidu cussas imàgines.

Chie si siat chi tèngiat pagu prus de una dècada de  esperièntzia in  internet at a pòdere contare de datos chi pariant eternos  ma sunt isparèssidos in s’ètere de sa retza. Curreos eletrònicos isghelados cando unu no impitat prus unu servìtziu de email (mancari s’account abbarret abertu), messàgios e publicatziones in forum chi sessant de esìstere, blog eliminados cando serrat sa prataforma chi los istrangiaiat, fotografias chi si burrant cando s’ impresa imponet unu   lìmite nou, faddinas  in sas migratziones  chi faghent a manera chi si perdant 50 milliones de cantzones.

S’ùrtimu esempru  est MySpace, chi in su 2019 at annuntziadu  chi “oops, carchi cosa  est andada male ”e est istadu impossìbile a lograre cussas  cantzones pèrdidas, chi sos impitadores las aiant assentadas in cue dae su 2009 a su 2015. Semper e cando, pagas dies a pustis s’organizatzione  pro sa preservatzione  de sa web “Internet Archive” at publicadu unu catàlogu cun belle 500.000 audios archiviados. Est a nàrrere, sos impitadores aiant pèrdidu su ligàmene e MySpace no aiat fatu còpias de seguresa, però medas datos fiant assentados in àteros sitos. In custu casu, un grupu acadèmicu aiat iscarrigadu pagos annos in antis totu cussa  mùsica e nche l’aiat posta  in “Internet Archive”. Però si chie at pèrdidu  sas fotografias  o sos curreos eletrònicos no ischit chi istant in àteros servidores o non tenet s’intrada, los at a cunsiderare isvanèssidos pro semper.

Su perìgulu, tando, est chi, a tardu o a chitzo, totu su chi b’est in internet si perdat. At a èssere a beru gasi? L’amus a bìdere.

(sa redatzione)

https://elpais.com/tecnologia/2024-06-18/la-efimeridad-de-los-archivos-online-estan-a-salvo-nuestras-fotos.html

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *