Sa poesia de Sofia de Mello Andresen bivet in catalanu

Sa poesia de Sofia de Mello Andresen bivet in catalanu

Dia do mar est su segundu libru de Sofia de Mello Breyner Andresen. Nàschida in Oporto in su 1919 e morta in Lisbona in su 2004, Andresen est una de sas prus figuras importantes de sa literadura portoghesa.

De ratza danesa dae su chirru de su babbu, s’iscritora at bintu in su 1999 su prèmiu Camões, sa prus onorefitzèntzia manna riservada a sos autores de limba portoghesa, intitulada a su poete mannu lusitanu bìvidu in su de sèighi sèculos e organizadu un’annu in Portogallu e unu in Brasile.

Impignada a pitzoca in sos movimentos catòlicos universitàrios, Sofia De Mello Andresen est istada elègida in su 1975 in s’Assemblea Costituente, in sas listas de su Partidu Sotzialista. Est sa mama de s’iscritore Miguel Sousa Tavares.

Sa produtzione literària sua est istada dedicada pro su prus a sa poesia. In prus at publicadu duas regortas de contos e una sèrie de contos pro pipios, a prus de òperas teatrales e insajos.

Sa segunda òpera in òrdine cronològicu est pròpiu Dia do mar, essida in su 1947.

Est una regorta de poesias dedicadas a su mare, a sa nostalgia e a s’ammentu. Non mancant riferimentos a sa fide catòlica cun O Anjo/L’Àngel e reminiscèntzias clàssicas, cun Alexandre da Macedònia/Alexandre de Macedònia, Kassandra/Cassandra e Medeia/Medea.

In su 2022 est essida un’editzione in catalanu cun testu originale a fronte, publicada dae AdiA Edicions, in sa colletzione Ossos de Sol. S’autora de sa tradutzione est Rosina Ballester, issa etotu poetissa e iscritora, chi at esordidu in sa narrativa in su 2020 cun su romanzu Liquidació.

Dae unu chirru a s’àteru de sa penìsula ibèrica, dae s’atlànticu a su Mediterràneu, sas poesias bivent cun duas boghes e duas limbas:

                          Lua                                                                                          Lluna

Entre a terra e os astros, flor intensa,                          Entre la terra i els astres, flor intensa,

Nascida do silêncio, a lua cheia                                     nascuda del silenci, la lluna plena

Dá vertigens ao mar e azula a areia,                           fa vertigen al mar i emblaveix l’arena,

E a terra segue-a en êxtases suspensa.                        i la terra la segueix en èxtasi suspesa.

(gianni muroni)

Leave a comment

1 Comment

  1. Gràcies, Gianni Muroni.
    Com m’agradaria parlar la teva llengua meravellosa i propera!
    Una abraçada, i, moltes gràcies pel teu esplèndid article.

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *