“Sa mama” de Grazia Deledda, òpera traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae NOR (colletzione Le Grazie).
Aiat atraessadu sas istantzieddas ponende in fatu a cudda camineredda de lughe, aiat trabucadu in iscalina de sa ghenna de coghina e fiat lòmpidu finas a sa tziminera a sas manos ispartas comente a si sarvare dae sa rutòrgia.
– E pro ite seis galu pesada? – aiat pregontadu àrridu.
Sa mama si fiat furriada, groga mera in cara, galu marcada dae sa màscara de su bisu; fiat firma, però, calma, belle chìdrina: sos ogros chircaiant sos de su fìgiu, mentras issu fuiat cudda mirada.
– Fiat isetende·ti, Pàule. In ue fias?
Issu intendiat chi cale si siat paràula chi no esseret sa beridade, diat èssere intre issos duos una cummèdia inùtile: epuru tocaiat a nàrrere fàulas.
– A chircare a una malàida – aiat rispostu luego.
Sa boghe sua forte pariat chi aiat cantzelladu pro un’iscuta su bisu malu. Un’iscuta. Sa mama si fiat illugherada de cuntentesa: poscas s’umbra ddi fiat torrada a calare in cara e in coro.
– Pàule – aiat naradu a bellu, abbassende sos ogros cun aizu de birgòngia, ma sena de dubitare galu, – acosta, ti depo faeddare.
E mancari issu non fiat acostadu aiat sighidu a bellu, comente faeddende·ddi in s’origra: – Dd’isco in ue ses istadu. Sunt paritzas notes chi t’intendo essende; e custu sero t’apo postu in fatu, e apo bidu a in ue ses intradu. Pàule, pensa a su chi ses faghende.
Leave a comment