“Sa mama” de Grazia Deledda, òpera traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae NOR (colletzione Le Grazie).
E issa aiat istratzadu dae sa puntza s’ispigrigheddu chi rifletiat sa cara sua iscura e inchieta e sos ogros suos minetzosos: s’ira a bellu a bellu dda binchiat. Aiat abertu in campu sa fenestra, lassende intrare su bentu pro purificare s’àera; e sos libros e sos fògios in sa mesa pariat chi s’animaiant, totu bolende finas a sos cugiones prus cuados de s’aposentu; sas fròngias de sa manta de su letu si fiant totu trèmidas, sa framuledda de sa candela si fiat pinnigada timerosa.
Issa aiat regortu sos fògios e ddos aiat torrados a pònnere in sa mesighedda. Issara aiat bidu una Bìblia aberta, cun una figura colorada chi a issa ddi praghiat meda, e si fiat indùrghida a dd’abbaidare mègius: mi’, est Deus pastore cun sas berbeghes bufende in s’abbadòrgiu in mesu de su litu. Intre sos truncos de sas matas, in su fundu in colore de chelu de s’orizonte s’allàmpiat una tzitade ruja, illugherada dae s’intrada de su sole: una tzitade santa, sa tzitade de sa sarvesa.
Ei, in sos tempos passados issu abarraiat ischidu su note istudiende; sa fenestra in dae in antis suo s’aberiat in sa costera frorida de isteddos; su rosignolu cantaiat pro issu.