“Sa mama” de Grazia Deledda, òpera traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae NOR (colletzione Le Grazie)
“Pighende, pighende. A subra de su parapetus de sa pratza ddo’at aterunu muru de corpos incarados, de concas disigiosas, a punta sas de sos òmines cuguddados, inghiriadas dae sas fròngias bentulende de sos mucadores sas de sas fèminas. Brillant sos ogros de sas pipias, incantadas dae s’ispetàculu; e in su profilu de sa costera sas figurinas fines e nieddas de sos pitzocos chi atzitzant sos fogos parent dimonieddos.
A traessu de sa ghenna aberta in campu de sa crèsia s’allàmpiant tremulende che frores de nartzisu in su bentu sas framuleddas de sas candelas; sas campanas tocant a repicu; e sas nues etotu, in su chelu de prata fine, totu a unu murigheddu a inghìriu de su campanile, paret chi sunt firmas abbaidende e isetende.
Una boghe si pesat dae cudda pagu gentòria.
– Allò·ddu! Allò·ddu! Paret unu santu!
De sos santos però teniat su tràgiu trancuillu ebbia: non faeddaiat, non rispondiat a su saludu; non pariat mancu cummòvidu pro cudda dimustratzione populare: istringhiat sas lavras ebbia e abbassaiat sos covacos de s’ogru archende sos chìgios comente chi ddi pesaiat sa fronte. Totu in unu sa mama, cando fiant in mesu de sa gentòria, dd’aiat bidu pinnighende·si a unu chirru, comente chi esseret acanta de rùere: un’òmine dd’aiat sustènnidu; issu si nde fiat pesadu luego e fiat curtu a intro de sa cresiedda, si fiat inghenugradu in dae in antis de s’altare e aiat intonadu su rosàriu.
Sas fèminas rispondiant pranghende.