“Sa mama” de Grazia Deledda, òpera traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae NOR (colletzione Le Grazie).
Issa est in cue, isetende, cun frùtora chi Pàule suo mandat a regalu a sa mere de domo. E sa mere benit, agiumai currende ma unu pagu difidente; benit dae sas istàntzias iscuras; bestida de nieddu: sa cara sua groga, istrinta in mesu de duos cucajones de tritzas nieddas e sas manos biancas làngias làngias essint foras dae s’umbra che a cuddas de sas figuras de cuddos cuadros.
E finas cando si bidet totu, in sa lughe de s’istàntzia, sa persone sua pitica e istrìgile tenet carchi cosa de malefidadu, de suspetosu. Sos ogros suos mannos, oscuros, abbàidant luego a fissu sa pischedda cun sa frùtora arrimada in sa mesa, a coa imbòddiant cun una mirada profunda a sa fèmina chi est isetende, e unu risitu lestru, chi est de allegria ma finas de befe, dd’illùgherat sa buca trista e sensuale.
E su primu dùbbiu de sa mama, issa galu no ischit pro ite, naschet in cuddu momentu.