Sa gente sighit a faeddare in sardu. E su prus de sos chi iscrient in sardu impitant sa limba sarda comuna. Sunt paràulas de isperu e resones de acunortu sas chi sunt essidas a campu in sa presentada chi ant fatu, in Olìana, de “S’intelligèntzia de Elias”, s’ùrtima pelea literària de Pepe Coròngiu.
S’eventu l’at amaniadu “Janus”, sa domo editoriale chi at publicadu s’òpera, cun s’agiudu de su Comunu de Olìana, de sa Biblioteca Comunale e de s’Isportellu Linguìsticu.
A pustis de s’istèrrida de su sìndigu Bustianu Còngiu, su libru l’ant presentadu s’autore e Gianfranco Fronteddu, giòvanu intelletuale espertu de aplicatziones informàticas in sas limbas de minoria e operadore de s’isportellu linguìsticu de sa bidda. L’ant fatu partzende·si sas tareas: Coròngiu crariat de ite faeddat custu chi est unu romanzu de gabbale, cando chi Fronteddu leghiat bìculos de s’òpera. E totu sos presentes ant apretziadu custu libru galanu, in ue su sardu essit a campu in manera moderna e in forma unitària, sighende sas règulas istandard chi sa Regione Sarda at aprovadu in su 2006.
Ma, de ite faeddat custu libru?
Sa Sardigna de a pustis de su 2030 at bintu su covid e est navighende chirru a su venidore in mesu de una revolutzione robòtica intercontinentale. Unu giornalista male postu in chirca de una revesa, Elias Dessanay, si ponet a averiguare ite b’at in palas de sa morte misteriosa de una pitzoca agatada sena vida in Casteddu, in unu sutapassàgiu de s’asse medianu. Est unu viàgiu in sa Sardigna de oe e de cras, cun isperos mai dormidos e problemas non solutzionados, in gherra e in collaboratzione cun Edoardo Curreli, carabineri de sos servìtzios segretos. Su cronista etotu contat, pro mèdiu de sos flussos de cussèntzia, s’acuntèssida chi si isbòligat in unu politziescu polìticu- econòmicu intre disisperu, denùntzia sotziale, erotismu, autonomia, limba, ipocrisia culturale, ispopulamentu, contrapositzione tzitades – biddas, reformas farsas, neghes atàvicas, peleas generatzionales, crisis editoriales. In mesu de corfos de iscena, surpresas, pessonàgios chi faghent unu e ambas e acuntèssidas rocambulescas, Dessanay, a pustis de fàulas medas, at a iscobèrrere sa veridade e at a divènnere, particulare chi Curreli contat in s’’istèrrida, protagonista de una furriada estremorosa in s’istòria de s’ìsula. Totu custu in s’ìnteri chi una cungrega misteriosa de imprendidores, in pare cun unu grèmiu tzinesu, cheret isperimentare in s’ìsula unu disinnu de antiguàrdia: a pònnere, in parte de su parlamentu e de su guvernu regionale, unu programma de intelligèntzia artifitziale.
Interessante, no est a beru? De seguru su libru essit dae sos ischemas tìpicos de sos contos de foghile, artziende in s’àndela percossosa de unu venidore misteriosu e istorbadore. E pròpiu pro custu est istimulante e ammaghiadore.
(sa redatzione)
Leave a comment