Sa limba natzionale de s'Irlanda

Sa limba natzionale de s'Irlanda

de Sarvadore Serra –

Sa limba de Irlanda

S’Istadu Irlandesu, chi in su cumintzu si naraiat Istadu lìberu de Irlanda, l’ant fundadu  in su  1922, a pustis de sa gherra de indipendèntzia,  comente “dominion” in intro de su Commonwealth.    In su 1937  est devènnidu un Istadu cumpletamentu soveranu. In su 1949 s’est constituidu in Repùblica  e at lassadu su Commonwealth.  Pro more de su colonialismu britànnicu, totus in Irlanda faeddant s’inglesu, ma non totus faeddant s’irlandesu.  Podiant detzìdere, pro “comodidade”, de pònnere petzi s’inglesu comente limba ufitziale. E imbetzes…

——————————————————————————————————————

S’irlandesu (Gaeilge), chi si narat finas gaèlicu irlandesu o gaèlicu, est un’idioma de sa famìlia indoeuropea. Est nàschidu in Irlanda  e lu faeddant  istoricamente sos irlandesos. A tempos de oe, petzi una minoria de irlandesos lu faeddat comente prima limba,  e una parte prus manna  de tzitadinos lu tenet comente segunda limba. S’irlandesu tenet su status costitutzionale de prima limba natzionale e prima limba ufitziale de sa Repùblica de Irlanda. Est una limba ufitziale de s’Unione Europea.  Est una limba minoritària reconnota in s’Irlanda de su Nord.

Su gaèlicu est istadu sa limba prus impitada dae sos irlandesos pro su prus de s’istòria issoro.  Issos nche l’ant giuta a àteros logos, comente s’Iscòtzia e s’Ìsula de Man, in ue sunt nàschidos su Gaèlicu iscotzesu e su Manx. Tenet una de sas literaduras prus antigas de s’Europa Otzidentale.

Sos funtzionàrios de sa reina Elisabeta fiant contràrios a s’impreu de s’irlandesu, ca lu bidiant comente una minetza a su domìniu issoro in Irlanda. Sa decaida de custu idioma est cumintzada cun su guvernu inglesu in su sèculu 17. In s’ùrtima parte de su sèculu 19 su nùmeru de faeddadores est minimadu meda a beru, pro more de sa carestia manna de sos annos  1845–1852, cando s’Irlanda at pèrdidu su  20–25% de sa populatzione sua,  morta o disterrada. Sa carestia at interessadu mescamente sos giassos in ue si faeddaiat su gaèlicu. Cando su guvernu britànnicu si nch’est andadu, s’irlandesu lu faeddaiat prus de su  15% de sa populatzione natzionale. Pro neghe de su domìniu istràngiu sos chi faeddant custa limba si sunt fatos minoria, francu in sos giassos  chi totus lis narant su  Gaeltacht.

Cun s’indipendèntzia, sa situatzione at megioradu.

Oe, in totue  sos cartellos de sos caminos  sono bilìngues,  in inglesu e in irlandesu. In totu su Gaeltacht sos cartellos sunt petzi in irlandesu.

In totu sas iscolas pùblicas s’irlandesu  est  matèria obligatòria, ma su restu de sas letziones sunt, pro su prus, in inglesu. B’at  fintzas iscolas, però,   in ue si podent istudiare àteras matèrias in irlandesu

B’at unas cantas ràdios in irlandesu, comente  Raidió na Gaeltachta (istatale) e  Raidió na Life (privada, de  Dublinu), una televisione (Teilifís na Gaeilge) e unos cantos giornales.

B’at istitutziones pùblicas  chi tenent una denominatzione irlandesa, comente, pro nàrrere, su nùmene de su logu  Éire (paris cun s’inglesu Ireland), su parlamentu  An tOireachtas (“s’Assemblea”)  , su Senadu   Seanad Éireann (“Senadu de Irlanda”) , sa Càmera bassa  Dáil Éireann (“Adunàntzia de Irlanda”), su Primu ministru  An Taoiseach (“Su  primu“, “Su capu”)

In su cumintzu de su sèculu 21, su nùmeru de faeddadores nadios nch’est coladu  dae  20.000 a 80.000. In su  tzensimentu 2006 de sa Repùblica Irlandesa, 85.000 pessones resurtaiat chi impitaiant s’irlandesu comente limba de cada die in foras de su sistema educativu, e 1.2 milliones resurtaiat chi l’impitaiant  a su nessi in manera ocasionale in intro o in foras de iscola. In su tzensimentu de su 2011, custos nùmeros ant artziadu  a 94.000 e 1.3 milliones. B’at finas mìgias de faeddadores  in s’Irlanda de su Nord, e unu nùmeru bonu de pessones chi faeddant bene s’idioma  in sos Istados Unidos  e in  Canadà. Istoricamente  in s’ìsula de Newfoundland si faeddat unu dialetu  gaèlicu irlandesu chi si narat  Newfoundland Irish.

S’isperu est chi sas cosas sigant a megiorare.

 

Ligàmenes:  http://en.wikipedia.org/wiki/Irish_language

 

http://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_irlandese

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *