-de Sarvadore Serra-
Sas retzas sotziales e sos sistemas de messageria agradant a sos giòvanos, ca sunt lestros e interativos. A los impreare, tando, est una cosa bona, bastet chi unu non pòngiat a un’ala sas atividades pròpias de una vida normale (istudiare o traballare, fàghere isport, a si disvagare, a essire cun sos amigos o a si relatzionare cun sa famìlia). Una cosa diferente est cando s’abusu de sas retzas sotziales nche faghet istesiare sa pessone das sa vida reale, càusat ansiedade, mìnimat s’istima de sesi e faghet pèrdere s’autocontrollu.
Sas resones pro si marcare a Twitter, Facebook o Instagram sunt medas a beru: su de si fàghere bìdere dae sos àteros, su de afirmare s’identidade in intro de unu grupu, su de èssere collegados cun sos cumpàngios o cuncambiare fotografias, vìdeos o mùsica. Pro parte sua, WhatsApp agiuat s’interconnessione, ca si podet controllare su chi faghent sos àteros (si ant lèghidu su messàgiu chi lis amus imbiadu, si sunt in lìnia, a ite ora b’est istada s’ùrtima connessione).
Però una cosa est a impitare male sas retzas, un’àtera cosa est a nd’èssere dipendentes. Su tèrmine “dipendèntzia dae sas retzas sotziales” no est atzetadu dae totu sos istudiosos, ca non figurat comente tale (pro como) in sas classificatziones psichiàtricas. De seguru si podet faeddare de dipendèntzia cando b’at una pèrdida de controllu, un’assorbimentu a livellu mentale, un’alteratzione grave in su cumportamentu de cada die. Sa pessone chi tenet una dipendèntzia si godit sos profetos de sa gratificatzione immediada, però non parat fronte a sas cunseguèntzias negativas chi bi podent èssere in su tempus longu. S’abusu de sas retzas sotziales podet agiuare s’isulamentu, su rendimentu bassu, sa mancàntzia de interessu pro sas àteras cosas e fintzas su cambiamentu in su modu de fàghere (pro nàrrere, s’irritabilidade), gasi comente sa sedentariedade o sas alteraziones de su sonnu.
Sa dipendèntzia si cunsòlidat cando b’at custos sìntomos: un’impreu abusivu sena controllu; crisi de astinèntzia (ansiedade, depressione, annervosamentu) si b’at una pèrdida temporànea de connessione; netzessidade semper prus manna de aumentare su tempus de connessione). In custos casos su sugetu mustrat ansiedade pro sas retzas sotziales, e si produit unu flussu de transrealidade chi s’assimìgiat a s’esperièntzia de sas drogas. Est a nàrrere, b’est s’efetu botza de nie, in su sensu chi sos problemas si ispàinant a totu sos campos de sa vida de sa pessone (salude, famìlia, iscola/traballu e relatziones sotziales).
Duncas, a si connètere a sas retzas cada bia chi est possìbile, a si pònnere in internet comente prima cosa cando unu si pesat e comente ùrtima in antis de si corcare, a minimare su tempus de sas cosas chi si faghent semper (comente mandigare, dormire, traballare o istare in famìlia) cunfìgurant su profilu de unu giòvanu dipendente dae sas retzas sotziales. Prus chi non su nùmeru cuncretu de oras de connessione, su fatore determinante est su gradu de interferèntzia negativa in sa vida de cada die.
B’at pessones prus vulneràbiles a sas dipendèntzias. Si est a beru chi sas retzas sunt a disponimentu de totus, petzi calicunu tenet problemas de abusu. In cuncretu, sos giovaneddos sunt unu grupu in perìgulu, ca punnant a tènnere sensatziones noas e sunt sos chi si connetent de prus a internet, a parte su fatu chi tenent prus cunfiàntzia cun sas tecnologias noas.
A bias b’at caraterìsticas de sa personalidade o istados emotivos chi aumentant sa vulnerabilidade psicològica: sunt s’impulsividade, su malistare emotivu, s’intolleràntzia a sos istìmulos negativos, tantu fìsicos (dolores, insònnia o istrachidùdine) comente psìchicos (dispragheres, oriolos o responsabilidades), su de chircare in manera esagerada sas emotziones fortes.
B’at fintzas situatziones chi sa dipendèntzia dae sas retzas sotziales presuponet unu problema clìnicu chi bi fiat in antis: su de èssere tropu cuvardos, su de tènnere pagu istima de sesi, su refudu de s’aspetu fìsicu pròpiu, sa depressione o s’iperatividade. In custos casos s’abusu de internet est comente su fumu chi iscòviat s’esistèntzia de unu fogu prus o mancu probianu (unu problema de personalidade o unu disturbu mentale). E tando est a custu problema chi tocat a bi pònnere remèdiu.
Àteras bias si tratat de pessones chi non sunt cuntentas de sa vida issoro o tenent mancàntzia de afetu, e tando chircant de prenare custu bòidu cun unu mundu imaginàriu. In custos casos internet o sas retzas sotziales funtzionant comente una pròtesi tecnològica chi agiuat sa fua dae sa vida reale o su megioru de s’istadu de ànimu.
In fines, e a bandas de sa vulnerabilidade psicològica chi bi podet èssere in antis, s’abusu de sa retzas sotziales podet incausare una pèrdida de abilidades in s’intercàmbiu personale (sa comunicatzione cara a cara si imparat cun sa pràtica), cun una casta de analfabetismu relatzionale, o cun sa creatzione de relatziones sotziales farsas.
Ligàmenes: https://elpais.com/tecnologia/2018/04/06/actualidad/1523003059_867092.html
https://it.wikipedia.org/wiki/Dipendenza_da_Internet
https://en.wikipedia.org/wiki/Internet_addiction_disorder
Leave a comment