Sa Die e su deretu a connòschere un'istòria natzionale vietada

de Sarvadore Serra –

Sa Die de sa Sardigna est semper un’ocasione de addòviu e de riflessione. E gasi est istadu ocannu  pro sa manifestatzione  organizada in Tonara, cun s’agiudu de sa Comuna,    dae su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale.  In mesu de sos interventos, totus  de calidade e de valore, m’at interessadu in manera particulare su de Isabella Tore de su grupu “S’istòria sarda in iscola”.  Issa, chi est maistra, at fatu un’excursus de su traballu chi  faghet pro s’imparòngiu de sas acuntèssidas sardas in iscola. E l’at fatu mustrende su materiale didàticu impreadu e s’entusiasmu chi sos iscolanos tenent pro s’argumentu. Custu mi faghet a beru praghere ca, comente no m’istraco de nàrrere, s’identidade istòrica  est motore de isvilupu,  ca sos pòpulos podent  punnare cun aficu  a su tempus venidore petzi si connoschent  su tempus coladu e su chi at dadu a sa cussèntzia colletiva.

Totu bene, tando?  Nono,  pro nudda. Ca, in s’ìnteri chi intendia s’interventu, m’apo pregontadu: cantos sunt custos insinnantes de bona voluntade? E ite càpitat si si nd’istracant de fàghere custu traballu?  Ca su problema  mannu est custu: s’istòria  de Sardigna in sos programas iscolàsticos ministeriales non b’est;  o mègius, b’est petzi si si faeddat de  sos istràngios chi sunt bènnidos a inoghe. E duncas generatziones de istudentes, in antis in su Rennu, pustis in sa Repùblica, ant istudiadu sa tzivilidade comunale, sas Repùblicas Marinaras, sa rebellia de Masaniello, sos Pèsperos sitzilianos. No ant istudiadu, imbetzes,  sos Giuigados, sa batalla de Seddori, sa rebellia de su 600 contra a sa monarchia ispagnola, sa rivolutzione antifeudale de su 700.

Comente est pòdidu capitare totu custu?  Cale est sa resone? Cale est istadu  su caminu  chi nch’at giutu a custu negatzionismu istòricu? No ischimus ite imposta dare a custa pregonta. Ma de seguru sos programas iscolàsticos  ministeriales si podent e si devent emendare. Tocat, duncas,  a pessare a sos percursos de sighire pro otènnere una cosa elementare a beru: su reconnoschimentu istitutzionale de s’istòria sarda in iscola.