–
– de Bovore Mele –
Cale est sa religione de sos sardos? Sa catòlica, ma in custos ùrtimos milli annos. Difatis in duas mìgia annos de cristianesimu in Sardigna sa mìgia primàrgia non fiat perteneschente a sa Crèsia Latina e Romana ma a cussa Grega chi s’ispainaiat dae sa Tzitade de Costantinòpoli mutida peri “ Poli” ebbia.
Sa sigunda mìgia est sa catòlica. Sa Crèsia Sarda oe est eja de ritu latinu, ma fintzas de cultu gregu mancari medas de su cleru lu cuent. Sos Giuges de Sardigna in su Milli fiant in origine incàrrigos de magistradura bizantina. Sa missa tando duraiat un’ora e mesu e su menològiu tando e fintzas como fiat gregu. Difatis est nòdidu chi Santu Costantine, est a nàrrere s’Imperadore chi aiat legalizadu sa fide cristiana cun s’Editu de Milanu in su sèculu IV de pustis de Cristos, est cunsideradu dae sos gregos, e dae sos sardos, su de trèighi apòstolos.
Pro sa Crèsia latina imbetzes no est unu santu. Comente Santu Giuanni Crisostomos est cunsideradu su de chimbe evangelistas, e de custu Santu, chi at criadu sa Liturgia Manna de Sa Crèsia Grega, chi galu regulat sa missa de sos regos, bi sunt galu crèsias dedicadas a issu, comente sa de Durgali. Costantine VII Porfirogenitu Imperadore Bizantinu intelletuale, chi aiat iscritu medas libros in su de deghe sèculos de pustis de Cristos, in su libru suo de “De Cerimonis” dedicaiat unu paràgrafu pro sos saludos formales a s’Arconte de Sardania est a narrere s’Arconte o Hipatos de Sardigna.
Tando sa Sardigna beniat cunsiderada terra perteneschente a sas terras sighidoras de Costantinòpoli in tèrmines polìticos e religiosos. Sos sìmbulos bizantinos fiant sa mesu luna cun s’isteddu a ses puntas, sa P cun sa X in pès, est a nàrrere su Crismon, e sas bator b sìmbolu de s’Imperadore. S’alfabetu impreadu fiat su gregu. De prus tando su limbàgiu in Sardigna mescamente in su tzentru arvaresu de s’ìsula non fiat galu in totu latinizadu ma galu in parte protosardu. Cando su Patriarca Micheli Cherulàrgiu in su 1054 d. C. Capu de sas Crèsia de Costantinòpoli irrocaiat sa Crèsia Latina e li ghetaiat s’iscumìniga, sighida in contra dae s’irrocu de cust’urtima contra a sa Rega, si segaiat un’echilìbriu seculare intre sos cristianos.
In Sardigna custu giughiat a cambiare Crèsia isghelende-nche sos prèides gregos dae Sardigna e singende sa Sardigna cun Ischissiura de Oriente chi at lassadu in s’ìsula una ghirga. Totu custu gràtzias a sa fortza de sos Francos, cun s’armada e sa frota issoro, chi amparaiant dae sèculos sa Crèsia Latina e minetzaiat s’armada e sa frota bizantina giai meda indebilitada e istesiada dae su Mediterràneu otzidentale, chi aiat obligadu sos regos a arrumbare a s’àtera ala de su Canale de Otrantu. In su de XII sèculos in Sardigna arribaiant sos prèides latinos in antis de totu sos paras vitorinos de Marsiglia. Sos màssimos espertos de cultura rega in sa Crèsia Latina. e chi aiant su mandadu de mudare sa Crèsia Sarda dae Rega in Latina. Fiat unu addobbe de tziviltades ca s’anneu prus mannu de sos latinos pro prus de duos sèculos. de pustis ischissiura matessi, fiat de non faghere torrare sa Sardigna in s’òrbita grega e de Bisàntziu.
Pro cussu in coa pro ponnere unu sellu definitivu a custa polìtica Papa Bonifàtziu VIII in su de XIII sèculos atorgaiat a sa Sardigna a sos aragones. Medas narant ca sa Sardigna at connotu duos momentos de grandu dignidade natzionale est a narrere su tempus de sos nurachesos e su tempus de sos Giuges in s’Edade de Mesu. Ma custos giuges cun su coordinadore issoro, su de Casteddu mutidu fintzas Arconte o Hipatos, fiant istitutziones de atrempiu gregu e orientale. Sa Crèsia Grega Sarda fiat autotzefala est a narrere su capu fiat s’Artzobispu de Casteddu, e dipendiat dae Costantinòpoli, e aiat s’autoridade religiosa in Còrsica e in sas Baleares. Sa Crèsia latina at cuntribuidu a iscontzare totu custu.
Oe sa Crèsia non paret meda intreverada dae s’impreu de sa limba sarda in sa missa. Su fatu chi sa Crèsia Sarda non siat che a sa Crèsia Catalana no est un’ispantu connoschende s’istòria de sa Crèsia in Sardigna. Ma oe tocat a sos sardos cristianos tocare sas campanas a sa Crèsia ca su millènniu nou rechedet una crèsia nch’impreet sa limba sarda in sa liturgia, unu pagu de mancu romana, unu pagu prus sarda.
Leave a comment