Barantoto de sas prus de otighentas lìteras chi formant s’epistolàriu de Papa Gregori I, connotu finas comente Gregori su Mannu, interessant sa Sardigna.
Iscritas intre su 590 e su 604, sos annos de su cumintzu e de s’agabbu de su pontificadu suo, rapresentant una bena documentària de importu pro connòschere s’Edade de Mesu.
Sas crèsias dedicadas a su cultu de Santu Gregori su Mannu tenent un’interessu istòricu particulare.In mesu de custas, b’est sa parròchia de Bauladu.
Sos primos documentos in ue mentovant custa crèsia sunt unas cantas cartas de su “Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu”: sa n.37 de su 1205, chi documentat sa donatzione, dae bandas de sos Camaldolesos, de sas propiedades de “Tomas de Madrona”, chi calicuna de custas est in su territòriu of Bauladu, in ue non mentovant nen sa Villa nen su prioradu de Santu Gregori; e sa n.173 de su 1228, in ue, intames, unu priore de Bauladu est mentovadu. Su fràigu, tando, si podet nàrrere chi l’ant fatu intre custos duos annos.
A pustis chi l’ant fraigada, sa crèsia at tentu unos cantos interventos: in intro s’annotant craros sos istiles diferentes chi protzedint dae custos interventos.
S’istrutura originale cunsistiat in una àula a navada ùnica. Subra de su portale b’at unu relevu gòticu-catalanu in pedra calcàrea de su sèculu XVI de interessu artìsticu mannu: rapresentat sa Vìrgine e su Nenneddu in mesu de duos ànghelos. Custu traballu at tentu un’efetu mannu in s’imaginàriu colletivu: de veras, si pensaiat chi custu relevu l’aiant fatu sas tres “Damas Cugurras” legendàrias, artistas chi beniant dae sa bidda de Santa Bàrbara de Turre. Un’àteru elementu artìsticu de importu particulare est s’istàtua de Nostra Sennora de su Nie: fata de linna policromàtica, forsis est de s’iscola ispagnola e nche torrat a su sèculu XVI.
A pustis chi l’ant fraigada, sa crèsia at tentu unos cantos interventos: in intro s’annotant craros sos istiles diferentes chi protzedint dae custos interventos.