In sa sessione de s’Assemblea de Còrsica de su 30 e 31 de martzu coladu sa presidente Marie-Antoinette Maupertuis at chertu dedicare ispàtziu a sa detzisione de su 9 de martzu de su Tribunale Amministrativu de Bastia chi non si podet impreare su corsicanu in sos dibàtidos de s’Assemblea Corsicana. Maupertuis at definidu sa nova mala dae unu puntu de bista simbòlicu, polìticu e amministrativu.
Pro custu motivu pro s’ocasione est istada inaugurada sa tradutzione simultànea frantzesu-corsicanu, finas comente signale in risposta a sa detzisione de s’òrganu amministrativu.
Sa segunda die s’Assemblea at bidu sa presèntzia de Fernand De Varennes, relatore ispetziale pro sas Minorias Linguìsticas de s’ONU dae su 2017. Nàschidu in New Brunswick, in Cànada, in su 1958, apartenet a sa minoria francòfona de s’istadu nordamericanu.
Pro s’espertu de sas Natziones Unidas, a su chi nd’ischit issu, sa situatzione de sa Frantza est ùnica in su mundu, bidu chi pretendet s’usu esclusivu de una limba ebbia.
At ammentadu sos esèmpios de s’istadu suo, chi reconnoschet inglesu e frantzesu, de s’Isvìtzera, cun bator limbas natzionales e finas de s’Itàlia.
Pro su relatore ispetziale sa tutela de sas minorias est finas una garantzia de istabilidade polìtica e de paghe sotziale.
De Varennes at sutaliniadu s’importàntzia de s’iscola in s’amparu de sas limbas minoritàrias: materiale didàticu e maistros sunt fundamentales pro tènnere biu un’idioma.
Sa Còrsica, at sugeridu De Varennes, podet finas presentare unu reclamu a s’ONU pro denuntziare su cumportamentu de s’Istadu. Sa Frantza su 7 de maju de su 1999 at firmadu sa Carta Europea de sas limbas Minoritàrias ma no dd’at ratificada. E custu mancari in su 2008 su Cussìgiu Econòmicu e Sotziale de sas Natziones Unidas apat sugeridu sa ratìfica. S’Itàlia, de su restu, est in sa matessi cunditzione.
Sa situatzione atuale at fatu nàrrere a su presidente de su Guvernu corsicanu Gilles Simeoni chi ddoe cheret un’eletroshock in favore de sa limba corsicana.
(gianni muroni)
Leave a comment