Rùssia e Usa sunt torra a prima

Rùssia e Usa sunt torra a prima

Sa gherra in s’Ucràina no est agabbada de su totu e, antzis, in custos meses s’est caentende. Sa chistione est chi sos Istados aunidos cherent ismanniare sa NATO e pònnere a intro de sa cultura otzidentale Paisos a probe de sa Rùssia chi como s’intendet bìdrina e timet carchi atacu. Custu ca su guvernu de s’Ucràina s’est acurtziende tropu a s’Europa e a sos americanos e sa Rùssia non cheret abarrare petzi cun una làcana a partzire issa dae sos Paisos amigos de sos USA.

Pro custas resones Putin, cando s’Ucràina aiat mudadu ghia, s’aiat leadu deretu sa Crimea e aiat ocupadu sas regiones orientales de s’Istadu. Semper sighende custa lìnia sa Rùssia est intrada in Kazàchistan sustenende su Presidente Tokayev e agiudende a domare sa rebellia de ghennàrgiu, cosa chi in dae in antis aiat fatu fintzas in Bielorùssia.

Sa gherra frita paret torrada, ma sena ideologias. Sa caratza de su comunismu est ruta e como in Rùssia b’at petzi un’aristocratzia chi cumandat e tenet sa majoria de su dinari e de su poderiu e chi non podet sufrire opositzione peruna. Sos USA non sunt gasi diferentes, ma a su nessi ant una libertade de espressada e de imprenta meda prus manna e un’economia prus in echilìbriu.

Una gherra chi fintzas a como est istada cuada in sa propaganda intre sas retzas sotziales, in sa pirateria informàtica, in sas noas fartzas e àteras genia de influèntzias de sas sotziedades de sos Paisos a suta de sas duas potèntzias. Una gherra intro de sas cussèntzias e de sos pensos de is tzitadinos pro pilisare sa polìtica interna de sos Istados.

Como però paret chi si potzat barigare su giogu imbertu e suprire a su fogu de sas armas. Putin at imbiadu unu muntone de sordados in sas làcanas de Ucràina e in Bielorùssia minetzende sos Usa chi si s’esertzitu de su Patu atlanticu non si nde essit dae sos Istados europeos intrados in sa NATO a pustis de su 1997,  isse intrat in Ucràina. Sos Istados aunidos però non nde cherent mancu s’intesa e antzis cherent chi Putin fatzat ghirare s’esèrtzitu, moende s’issoro pro defensare sas làcanas. In pagos creent chi potzat iscopiare de a beru una gherra, ma sa tensione est creschende dae annos.

(redatzione)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *